Paremiologia catalana comparada digital

Les mosques van a la mel

18 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1910.

Ses mosques van a sa mel

7 fonts, 1918.
I a tot llò que és dolç.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «1. Animals. 1.18. Mosca. Refranys», p. 49. Editorial Moll.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. IV.- Animals menors», p. 285. Institut Menorquí d'Estudis.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Lloc: Menorca.
Consell Insular de Menorca (1983): Folklore menorquí. Un recull per a les primeres edats «Capítol II. Refranys pagesívols. Bestiar», p. 52. Consell Insular de Menorca.
Lloc: Migjorn Gran.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mosca», p. 238. Edicions Polígrafa.
Vol dir que la gent cerca que la tractin bé i que li donin profit.
Equivalent en castellà: No hay miel sin moscas.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1902 Mosques», p. 262. Institut Menorquí d'Estudis.
Allà on hi ha què guanyar, no hi falten voluntaris.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Animals. Menors», p. 162. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Les mosques van a la mel

5 fonts, 2000.
Vol dir que la gent cerca que la tractin bé i que li donin profit.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Mosca», p. 80. Editorial Moll.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «3. Exercicis. 3.2 Propostes didàctiques per a 2n i 3r cicles de l'Educació Primària. 1.4. El dòmino», p. 203. Editorial Moll.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Vol dir que la gent cerca que la tractin bé i que li donin profit.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Es diu com a consolació a qui sempre van a buscar els pesats.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 50. Web.

Les mosques busquen la mel

3 fonts, 1910.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XXI. Els animals. Els insectes», p. 167. Pagès Editors.
Sinònim: Pot de mel, tot són mosques.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 2520», p. 296. Columna Edicions.
Que ve a ser lo mateix, vol dir que tothom acudeix alló hont hi troba 'l seu pler.
Sinònim: Pot de mel, tot son mosques.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol VIII. Insectes. II. Monografies. Mosca. Aforismes», p. 473. L'Avenç.

Com mosques a la mel

1 font, 1995.
Mentre que, com mosques a la mel, els venedors de records corren a la Rambla.
«Sempronio» (1995): Avui «Diàleg. 'Souvenirs' de la Rambla», p. C1. L'Avui / El Punt Avui.

Ses mosques se tiran á sa mel

1 font, 2013.
Tuthom estima lo bo.
Lloc: Menorca.
Ferrer Ginard, Andreu (2013): Paremiologia «Modismes i locucions.S», p. 11. Cultura Popular de Menorca.

Ses mosques van a llepar sa mel

1 font, 2016.
Es refereix a aquelles persones que actuen per interès.
Lloc: Eivissa.
Marí Torres, Vicent; Escandell Canales, Antoni; Escobar, José Manuel; Mayans, Marià (2016): La mel d'Eivissa. Introducció a l'apicultura de les Pitiüses «La mel i les abelles a la literatura popular. Refranys i frases fetes», p. 54. Institut d'Estudis Eivissencs.