Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Llarg de mans

20 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1805.

Llarg de mans

7 fonts, 1805.
[Ésser] expedit en el treball / ésser treballador, rendir molt en el treball.
Aquest treball, dóna'l a fer a en Jaume, que és llarg de mans i aviat te'l tindrà enllestit / Té poc temps i molta feina, però com que és llarg de mans, se'n sortirà.
Font: R-M / *
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Treballador». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Met. el peguisser ó qu' altrament ofen ab las mans.
Equivalent en castellà: Largo de manos.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Llarg, a», p. 46.
Met. el peguisser ó qu' altrament ofen ab las mans.
Equivalent en llatí: Pugnis factiosus, vel ictibus.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Llarg, a», p. 46.
Qui ab poc temps fa molta feyna.
Equivalent en llatí: Expeditus.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Llarg, a», p. 46.
Qui ab poc temps fa molta feyna.
Equivalent en castellà: Largo de manos.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Llarg, a», p. 46.
Sinònim: V. Llarg.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Ma», p. 61.
Lladre.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mà 1», p. 7. Edicions Polígrafa.
Persona treballadora.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mà 1», p. 7. Edicions Polígrafa.
Sembla, doncs, que propis i estranys coincideixen a opinar que els catalans són bons feiners, diligents, llargs de dits, que tenen bones mans, que tenen manetes, que se saben treure la feina dels dits, aficionats a l'agre del treball.
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «II. Com han estat. 16. El treball i l'estalvi», p. 199. Editorial Pòrtic.
Molt treballador, molt eficient en la feina.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Llarg adj.», p. 201. Edicions 62.
Condicions: treballador.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Treballs i ocupacions. Condicions: treballador», p. 111. Edicions 62.

Ésser llarg de mans

4 fonts, 1979.
Que abasta a fer molta feina.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Bon feiner.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «mà, mans», p. 96. Editorial Millà.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Mà», p. 200. Universitat Miguel Hernández.
Que abasta a fer molta feina.
Sinònim: Ésser diligent, ésser treballador, ésser actiu, ésser expedit, ésser llest, ésser laboriós, ésser industriós, ésser hàbil, ésser feiner.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «E», p. 111. Edicions 62.

Esser llarg de mans

1 font, 1984.
Agradar-li li que no és seu.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. Esser. Afirmacions», p. 44. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Llarch de mans

1 font, 1857.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Sintaxi. Capítulo 7. De la preposicion. Índice alfabético de las voces que pueden presentar alguna duda sobre la preposicion que piden», p. 234. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.

Llarg de mans, d'unglas

1 font, 1805.
Met. qui tè 'l vici de robar.
Equivalent en llatí: Ad rapiendum proclivis, vel facilis.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Llarg, a», p. 46.
Met. qui tè 'l vici de robar.
Equivalent en castellà: Largo de uñas.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Llarg, a», p. 46.

Ser llarg de mans

1 font, 2003.
Ser lladre.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «L», p. 90. Institut d'Estudis del Baix Cinca.