Paremiologia catalana comparada digital

Lluna marinera, aigua al darrere

20 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1927.

Lluna marinera, aigua al darrera

11 fonts, 1927.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 940. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1927): Vida lleidatana, Any II, Núm. 40 (15 de desembre de 1927) «Refraner. La pluja. B. Les senyals de pluja. El sol i la lluna», p. 406. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Daban, Ángel (1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb la lluna». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys del Mar. Sobre mariners». Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «L 846», p. 583. Columna Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Llunacions», p. 647. Web.
(2001): L'Estel «Dites relacionades amb la lluna», p. 13. Revista L'Estel.
(2002): L'Estel «Dites relacionades amb la lluna», p. 31. Revista L'Estel.
(1999): L'Estel «Dites relacionades amb la lluna (III)», p. 7. Revista L'Estel.

Lluna marinera, / aigua al darrera

5 fonts, 1930.
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars «Lluna», p. 81. Butlletí de Dialectologia Catalana.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 56. La Neotípia.
Lloc: Mallorca.
Bonafè, Francesc (2009): Paremiologia del Calendari (Costums, llegendes, cançons, proverbis, gloses i refranys) «7. Meteorologia de la lluna», p. 219. Edebe. Edicions Don Bosco.
Que l'estat de la lluna revela als mariners les probabilitats de canvis atmosfèrics.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IX - JA-LLUTA «Lluna», p. 243. Edicions Polígrafa.
Equivalent en francès: Lune sur la mer, / pluie à la suite.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Terra, aigua, foc, sol, estels, lluna / Terre, eau, feu, soleil, étoiles, lune», p. 524. Robert Morel Editeur.

Lluna marinera, / aigua darrera

2 fonts, 1930.
Les observacions sobre els indicis de pluja fetes damunt coses d'ordre divers.
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars «Pluja», p. 117. Butlletí de Dialectologia Catalana.
Les observacions sobre els indicis de pluja fetes damunt coses d'ordre divers, han donat els següents proverbis.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Pluja», p. 350. Edicions Polígrafa.

Lluna marinera, aigo darrere

1 font, 2008.
Indica pluja.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.1. Astronomia. 3.1.2. Lluna», p. 90. Editorial Moll.

Lluna marinera, aigua al darrere

1 font, 1999.
La lluna ajaguda o marinera indica temps variable.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. La lluna i les fases», p. 38. Edicions 62.