Paremiologia catalana comparada digital

Mullat fa blat, eixut fa brut

17 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1896.

Banyat fa blat, eixut fa brut

8 fonts, 1926.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «1 Banyat, -ada Refr. c)». Editorial Moll.
Si plou, bon gra; si no plou, herba dolenta.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.2. Meteorologia. 3.2.8. Pluja i sequera. Refranys», p. 108. Editorial Moll.
Si plou, bon gra; si no, mala herba.
Lloc: S'Arenal.
Alzamora Bisbal, Jaume (1996): S'Unió de S'Arenal, 110 «Espigolant dins l'antigor (X). Refranys», p. 32. S'Unió de S'Arenal.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1043. Editorial Selecta-Catalonia.
Condicions climatològiques i geogràfiques més convenients als conreus cerealístics.
Forgas Berdet, Esther (1992): El blat i el pa a les dites catalanes «La collita. Blat, forment, messes», p. 46. Edicions de L'Ateneu de Tarragona.
La pluja beneficia el blat.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Altres», p. 47. Edicions 62.
El blat quan es sembra necessita la terra fresca, humida, per a un millor rendiment.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «321 Banyat», p. 55. Institut Menorquí d'Estudis.
Si plou, bon gra, si no plou, herba dolenta.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Agricultura», p. 145. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Banyat fa blat, aixut fa brut

2 fonts, 1896.
Lloc: Menorca.
Laporta, José (1896): Revista de Menorca, 1896-1897 (2a època) «Refranes menorquines. Letra B», p. 187. Revista de Menorca.
En el siguiente apartado, se presentan refranes meteorológicos generales del saber popular sin tener determinada una escala espacial y temporal en común entre los diferentes refranes interpretados. La meteorología húmeda conlleva llenar los graneros, mientras que la meteorología seca vacía los graneros. De: Amades.
Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «15. Refranes climáticos en general», p. 605. Universitat de les Illes Balears.

Mullat fa blat, eixut fa brut

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 944. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. La pluja», p. 42. Edicions 62.

Banyat fa blat, / eixut fa brut

1 font, 1967.
Lloc: Migjorn Gran.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Banyar», p. 52. Edicions Polígrafa.

Banyat fa blat; aixut fa brut

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. II.- Astronomía, Meteorología. a) Aigo, neu», p. 278. Institut Menorquí d'Estudis.

Banyat fa blat; eixut fa brut

1 font, 1926.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Blat Refr. m)». Editorial Moll.

Banyat, fa blat; / eixut, fa brut

1 font, 1967.
Lloc: Migjorn Gran.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Blat», p. 181. Edicions Polígrafa.

Banyat, fa blat; eixut, fa brut

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 142», p. 31. Columna Edicions.