Paremiologia catalana comparada digital

Net de clatell

20 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1898.

Ésser net de clatell

6 fonts, 1977.
Equivalent en castellà: No tener pelo de tonto.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 101. Editorial Pòrtic.
Ésser molt espavilat.
Equivalent en castellà: No tener pelo de tonto.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Clatell», p. 64. Enciclopèdia Catalana.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 2329», p. 61. Columna Edicions.
No tenir pèl de totxo.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «ésser (o no)», p. 48. Editorial Millà.
Ésser espavilat.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «net», p. 102. Editorial Millà.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Coll. Clatell», p. 185. Universitat Miguel Hernández.
Ésser espavilat.
Sinònim: Ésser avisat, no tenir tabús, ésser despreocupat, no tenir llana al clatell, ésser un argent viu.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «E», p. 113. Edicions 62.

Ser net de clatell

6 fonts, 1996.
Ser espavilat.
Equivalent en castellà: No tener pelo de tonto, ser un azogue.
Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 78. Edicions 62.
Sinònim: Ser més llest que el foc (o que una aranya, o que una fura).
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «559», p. 164. Garsineu Edicions.
Ser molt espavilat.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Ser llest.
MatAlsina (2021): «https://twitter.com/MatAlsina/status/1461371570052603912». Twitter.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Coll. Clatell», p. 185. Universitat Miguel Hernández.
Ser espavilat. Però també en trobem una gran quantitat que avui ja no s'utilitzen ni es comprenen, com a mínim en gran pan del territori.
Serra Milà, Maria Rosa (2003): Actes del Tretzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Universitat de Girona, 6-14 de setembre de 2003), p295-300 «Refranys i frases fetes a la llengua literària del XVIII - https://aillc.espais.iec.cat/files/2020/10/13_1_aillc_294_300.pdf», p. 299. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Net de clatell

4 fonts, 1898.
Llest, eixerit, viu de potències.
Só molt neta de clatell, Vilanova Obres, iv, 13.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «1 Net, Neta Loc. e)». Editorial Moll.
Batlle, Joan Baptista (1898): Calendari català, pera l'any 1898 «Un pays desconegut, de Flius Flaus», p. 134. Joan Bta. Batlle.
[Ésser] molt espavilat.
I que n'era de net de clatell el seu senyor!
Sinònim: Saber-la llarga.
Font: A-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Eixerit». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Eixerit.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Caràcter. Característiques respecte a l'enteniment», p. 19. Edicions 62.

Esser net de clatell

1 font, 1926.
Esser molt viu d'enteniment.
Y que n'era de net de clatell el seu senyor!, Oller Pil. Pr. 382.
Lloc: or.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Clatell o Clotell Loc. c)». Editorial Moll.

Esser net de clotell

1 font, 2008.
Molt viu d'enteniment.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.1. El cos i els actes fisiològics 9.1.3. Neteja personal. Dites», p. 342. Editorial Moll.

Ser nèt de clatell

1 font, 1910.
Y si ell es prou nèt de clatell pera conèxer lo que li convé.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol I. Mamífers domèstichs. 1. Generalitats», p. 9. L'Avenç.