Paremiologia catalana comparada digital

Ningú no neix mestre

18 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1898.

Ningú naix mestre

6 fonts, 1898.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VIII. El treball. L'estudi», p. 64. Pagès Editors.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Font, Ramon (1898): Bons consells ab la traducció castellana «IV. Sobre filosofía, lleys, bona criança, port y tracte social, etc.». Estampa de'n Tomás Carreras.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 86. Editorial Rourich.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 317. Web.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «N», p. 136. Autoedició.

Ningú neix mestre

3 fonts, 1986.
Significa que ningú no sap fer les coses sense estudiar-les o esforçar-se a aprendre-les.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Mestre», p. 76. Editorial Moll.
Sinònim: Ningú neix ensenyat | La pràctica treu el mestre.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 1693», p. 89. Columna Edicions.
Dit a una persona que es queixa de no saber fer una determinada cosa.
Equivalent en castellà: Nadie nace enseñado.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Institut d'Estudis Eivissencs (1986): El nostre refranyer, p. 52. Institut d'Estudis Eivissencs.

Ningú no naix mestre

2 fonts, 2008.
Per fer les coses, cal estudiar-les o esforça-se a aprendre-les.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «01. Els mestres i els directors». Blogger.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oficis». Web.

Ningú no neix mestre

2 fonts, 1979.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «El treball. Estudi», p. 112. Edicions Tres i Quatre.
El mestre es fa a còpia d'estudi.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «néixer», p. 102. Editorial Millà.

Ningú naix mestre del centre de sa mare

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «N», p. 231. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Ningú naix mestre del ventre de sa mare

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «M», p. 36. Manuscrit.

Ningú naix mestre, del ventre de sa mare

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «N», p. 177. Editorial Arte y Letras.

Ningú neix mestre del ventre de la seva mare

1 font, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Ningú neix mestre del ventre de sa mare

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mestre», p. 163. Edicions Polígrafa.