Si no hi ha altre remei.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.3. Pas del temps. 3.3.6. Estacions de l'anys. 3.3.6.2.Estiu», p. 178. Editorial Moll.
On has passat l'estiu, passa l'hivern
24 recurrències en 10 variants. Primera citació: 1969.
On has passat l'estiu, passa l'hivern
9 fonts, 1969.
Si no hi ha altre remei.
Recordar-se d'algú per interès.
Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).
Equivalent en francès: Où tu as passé l'été, passe l'hiver.
Lloc: Catalunya del Nord.
Recomana viure sempre al mateix indret.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Lloc: Ribera.
A on has passat l'estiu, passa l'hivern
3 fonts, 1992.
Lloc: País Valencià.
2. De base Sintactica. Oracio subordinada adverbial. De lloc.
Lloc: País Valencià.
Persones que es recorden de nosaltres i venen a importunar-nos solament quan necessiten alguna cosa.
Lloc: País Valencià.
On has passat l'hivern, passa l'estiu
3 fonts, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Lloc: Xixona (Alacantí).
On hages passat l'hivern, passa l'estiu
2 fonts, 2011.
Si en el temps pitjor has estat a gust en un lloc concret, més a gust hi estaràs pel bon temps.
A on hages passat l'hivern, passa l'estiu
1 font, 2020.
Lloc: València (Horta).
A on has passat l'hivern passa l'estiu
1 font, 2019.
En el siguiente apartado, se presentan refranes meteorológicos generales del saber popular sin tener determinada una escala espacial y temporal en común entre los diferentes refranes interpretados. En un lugar en el que el invierno se ha pasado sin problemas considerables, igualmente es seguir en el mismo lugar en verano. El refrán no alude a las segundas residencias más bien en un hogar adaptado a las estaciones del año. De: Morte.
A on has passat l'hivern, passa l'estiu
1 font, 1984.
Lloc: Alcoi (Alcoià).
A on has passat l'hivern, passes l'estiu
1 font, 2018.
Lloc: País Valencià.
On has passat l'estiu, / passa l'hivern!
1 font, 1974.
Lloc: Catalunya del Nord.
On has passat l'estiu, passes l'hivern!
1 font, 2012.
Es diu a aquell de qui no es té notícies en temps de bonança i que apareix quan les coses li van malament. Com la cigala de la faula, que passa l'estiu cantant i quan arriba l'hivern va a buscar la formiga.