Paremiologia catalana comparada digital

Pelat com un nap

27 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1805.

Pelat com un nap

17 fonts, 1857.
Amades i Gelats, Joan (1983): Refranys musicals. Comparances «Comparances», p. 133. Editorial Selecta-Catalonia.
Conocido el uso de la preposicion, creemos propio de este lugar el siguiente índice de las frases mas peculiares del idioma catalan.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Apèndice. Comparaciones, ó frases comparativas mas usuales», p. 105. Hermanos Espasa, Editores.
Lloc: Blanes (Selva).
Cortils i Vieta, Josep (1886): Ethologia de Blánes «Comparacions», p. 176. Centre Excursionista de Catalunya.
Un procediment per a embellir el llenguatge és l'ús de comparacions. A part les que cada escriptor inventa ara i adés, existeix un repertori popular de modismes comparatius. De: Grandia, Marian.
Font: Gramática etimològica catalana, Barcelona 1901, p178-180.
Escola Tecnos (2023): Escola Tecnos «Llengua i literatura catalanes - http://www.xtec.cat/~fmota/segon%20batx/locfras.htm». Web.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Suplemento. Calificaciones físicas ó morales de personas ó cosas con el objeto con que se comparan», p. 297. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.
Gomis i Mestre, Cels (1891): Botánica popular ab gran nombre de confrontacions «Monografías. Nap. Comparansa», p. 118. Associació d'Excursions Catalana.
Lloc: Catalunya del Nord.
Gual, Ramon (1974): Terra Nostra, 17 - Elements de folklore «Semblances», p. 29. Terra Nostra.
Aquest recull de comparances nord-catalanes parteix del que va fer Carles Grandó, que havem completat amb altres fonts (Les catalanades d'Albert Saisset-Un Tal, Justí Pepratx Espigues i flors i Pa de casa, Lleó Conill, Botanique catalane pratique), i de les vastes aportacions de Joan Bosch Santaló.
Lloc: Nord-català.
Migjorn / Vera Grau, Idali (2018): «Modismes comparatius en altres llengües». Migjorn.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1881): Comparaisons populaires les plus usitées dans le dialecte catalan-roussillonnais, dins RLR, XX, p. 289. Revue des langues romanes.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1907): Revue catalane, 11 (15 nov 1907) «Comparaisons populaires usitées en Roussillon», p. 336. Revue Catalane.
Annex 1. Altres modismes comparatius.
Reig, Eugeni S (2021): Les nostres comparances «Annex 1. Altres modismes comparatius». Web.
Extrait de J. Pépratx, 'Pa de casa'
Lloc: Catalunya del Nord.
Revue catalane (1907): Revue catalane, 011 -15 nov 1907 «Comparaisons populaires usitées en Roussillon», p. 336. Revue Catalane.
Lloc: Catalunya del Nord.
Vera Grau, Idali (2019): Escriure en català al Rosselló «Fraseologia : comparacions nord-catalanes», p. 446. Manuscrit.
De: Conill, L.
Equivalent en francès: Pelé comme un navet.
Lloc: Catalunya del Nord.
Font: Botanique catalane pratique (Perpignan, 1938, 2a ed.).
Vera Grau, Idali (2013): Facebook - Jo parli català rossellonès - https://www.facebook.com/groups/catalunyadelnord/ «Botanique populaire. Comparaisons», p. 374. Facebook.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «3. Algunes Comparances. P», p. 360. Web.
Lloc: Nord-català.
Correu electrònic.
Comparacions.
(1997): Curs d'escriptura catalana «23.1 Comparatius. Veus. Sons», p. 23.5.

Pelar com un nap

1 font, 1839.
Fr. fam. Dèxar á algú sènse dinèrs, portársenhi tòts els dinèrs.
Equivalent en castellà: Descañonar.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Nap», p. 284. Impremta de Josep Torner.
Fr. fam. Dèxar á algú sènse dinèrs, portársenhi tòts els dinèrs.
Equivalent en castellà: Mondar.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Nap», p. 284. Impremta de Josep Torner.
Fr. fam. Dèxar á algú sènse dinèrs, portársenhi tòts els dinèrs.
Equivalent en francès: Plumer.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Nap», p. 284. Impremta de Josep Torner.
Fr. fam. Dèxar á algú sènse dinèrs, portársenhi tòts els dinèrs.
Equivalent en italià: Pelare.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Nap», p. 284. Impremta de Josep Torner.
Fr. fam. Dèxar á algú sènse dinèrs, portársenhi tòts els dinèrs.
Equivalent en italià: Scorticare.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Nap», p. 284. Impremta de Josep Torner.
Fr. fam. Dèxar á algú sènse dinèrs, portársenhi tòts els dinèrs.
Equivalent en llatí: Emungere.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Nap», p. 284. Impremta de Josep Torner.

Pelar, pelar com un nap

1 font, 1805.
F. fam. dèxar á algú sènse diners, portarsen'hi tòts èls diners.
Equivalent en castellà: Descañonar.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Pelar», p. 170.
F. fam. dèxar á algú sènse diners, portarsen'hi tòts èls diners.
Equivalent en castellà: Mondar.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Pelar», p. 170.
F. fam. dèxar á algú sènse diners, portarsen'hi tòts èls diners.
Equivalent en llatí: Emungere, argento.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Pelar», p. 170.

Pelat cóm un nap

1 font, 1910.
Comparaisons.
Traduction française: Pelé comme un navet.
Lloc: Rosselló.
Conill, L. (1910): Revue catalane, 40 (15 avril 1910) «Botanique populaire catalane», p. 113. Revue Catalane.