Paremiologia catalana comparada digital

Per riure l'ensellaren i encara hi va

17 recurrències en 14 variants. Primera citació: 1878.

Per berba l'ensellaren, i encara hi va

2 fonts, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XVIII.- Fantasíes, Homenía», p. 301. Institut Menorquí d'Estudis.
Hi ha bromes que resulten veritats.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Fantasies. Homenia», p. 204. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Per riure el van ensellar i encara en va

2 fonts, 1987.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys del riure i del plorar». Web.
S'aplica al que, pensant-se dir i fer graciositats, fa constantment el ridícul.
Serra i Boldú, Valeri (1987): Folklore de la pagesia «Bèsties de peu rodó. Cavall», p. 134. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Per riure l'ensellaren, i encara hi va

2 fonts, 1926.
Es diu reconvenint qualcú que diu que fa una cosa per riure, quan aquella cosa mereix esser feta o tractada seriosament.
Sinònim: Per riure els casen.
Lloc: mall., men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Riure Refr. o)». Editorial Moll.
Sinònim: Per riure els casen, i després ja s'ho troben.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «R 701», p. 672. Columna Edicions.

Per berba l'ensellaren i encara hi va

1 font, 2008.
Es diu d'un que comença a fer les coses per riure i després no se'n pot sortir.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.2. Estat d'ànim. Alegria i tristesa. Riure i plorar. Dites», p. 393. Editorial Moll.

Per berbe l'ensellaren, encara hi va

1 font, 1993.
Es diu al·ludint a un qui ha començat una cosa com per burla i ha acabat per dedicar-s'hi ben seriosament (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1157a Ensellaren», p. 160. Institut Menorquí d'Estudis.

Per riure el van ensellar i encara va

1 font, 1999.
S'aplica al que, pensant dir i fer gràcia, fa constantment el ridícul.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Animals de càrrega i de tir», p. 454. Edicions 62.

Per riure l'ensellaren i encara ara hi va

1 font, 1993.
Es diu al·ludint a un qui ha començat una cosa com per burla i ha acabat per dedicar-s'hi ben seriosament (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1157c Ensellaren», p. 160. Institut Menorquí d'Estudis.

Per riure l'ensellaren i encara hi va

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «X. La capacitat intel·lectual. La ignorància i la ximpleria», p. 83. Pagès Editors.

Per riure l'ensellaren y encara hi vá

1 font, 1878.
Briz, Francesch Pelay; Matheu, F. (1878): Calendari catalá del any 1879, p. 16. Joan Roca y Bros, Editor.

Per riure l'ensellaren, i encara ara hi va

1 font, 1926.
Es diu al·ludint a un que ha començat una cosa com per burla i ha acabat per dedicar-s'hi o deixar-s'hi dur seriosament.
Lloc: Mall., Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Ensellar Refr. b)». Editorial Moll.

Per riure l'ensellaren, y encara hi va

1 font, 1910.
Se sol dir quan algú s'envaneix de quelcom que més aviat lo rebaxa.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo caball. Aforismes», p. 81. L'Avenç.

Per riure, l'albarden

1 font, 1900.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «R», p. 84. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Per riure, l'ensellaren, i encara i va

1 font, 1984.
Ses bromes pesades, duen mals resultats.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Filosofia de sa vida», p. 208. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Per riure, o riguent, riguent, l'ensellaren… i encara hi va

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. P», p. 50. Consell de Mallorca.