Paremiologia catalana comparada digital

Picada de vidriol porta dol

27 recurrències en 13 variants. Primera citació: 1951.

Mossegada de vidriol porta dol

6 fonts, 1998.
Vol dir que les mossegades de vidriol (un rèptil) són mortals.
Casas, Salvador (1999): Recull de dites populars catalanes «Animals». Web.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Vol dir que les mossegades de vidriol (un rèptil) són mortals.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «del bestiar i altres animals». Web.
Roig, Francesc (1998): L'Estel «Dites relacionades amb els animals», p. 15. Revista L'Estel.

Picada de vidriol porta dol

6 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1088. Editorial Selecta-Catalonia.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «V. La salut i la malaltia. La malaltia», p. 39. Pagès Editors.
Vidriol: denominació obsoleta de l'àcid sulfúric.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Salut». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. La mort», p. 281. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.7. Infeccions de la pell. Zooparasitàries. Picades», p. 247. Universitat Miguel Hernández.

El vidriol, picar i portar dol

2 fonts, 1987.
De: Costa i Savoia, Ernest.
Lloc: Adraén.
Font: Viatges amb els pastors transhumants (Centre Excursionista de Catalunya. — Ed. Montblanc Martin. Barcelona, 1987).
Correu / Gimeno Vidal, Antoni (2011): Correu. Correu electrònic.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Lloc: Adraén.
Costa i Savoia, Ernest (1987): Viatges amb els pastors transhumants. Editorial Montblanc-Martín (CEC).

Picada de vidriol, de cap al llençol

2 fonts, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. Animals dolents», p. 121. Garsineu Edicions.
Eren picades mortals.
Lloc: Alt Pirineu.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.

Picada de vidriol, porta dol

2 fonts, 2010.
Al meu poble, un vidriol era una serpeta lluent i petita, però verinosa, o almenys, feia mal.
Lloc: Vilanova de Meià (Noguera).
Correu / Amigó, Jaume (2010). Correu electrònic.
Lloc: Vilanova de Meià (Noguera).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Picada de vidriol, prepara el llençol

2 fonts, 1987.
De: Costa i Savoia, Ernest.
Lloc: Boí.
Font: Viatges amb els pastors transhumants (Centre Excursionista de Catalunya. — Ed. Montblanc Martin. Barcelona, 1987).
Correu / Gimeno Vidal, Antoni (2011): Correu. Correu electrònic.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Lloc: Boí.
Costa i Savoia, Ernest (1987): Viatges amb els pastors transhumants. Editorial Montblanc-Martín (CEC).

Al vidriol, porta-li dol

1 font, 2014.
(Vidriòl): noia de serp, sauri petit semblant a una serp. Hom creu que la seua picada és mortal.
Lloc: Pallars.
Coll, Pep (2014): El parlar del Pallars «III. Glossari», p. 74. Garsineu Edicions.

De la picada del vidriol, tothom en porta dol

1 font, 2011.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. Salut i remeis casolans», p. 172. Institut Francesc Ribalta.

El vidriol / porta dol

1 font, 1970.
Lloc: Pobla de Segur.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Vidriol», p. 287. Edicions Polígrafa.

El vidriol porta dol, i l'escurçó, l'extremunció

1 font, 2021.
Alerta de la picada d'aquests dos rèptils, per bé que el vidriol —o noia, o serp de vidre, o llisona—, tot i la mala fama que la nostra pagesia li ha donat, és inofensiu. La picada d'escurçó, en canvi, pot arribar a ser mortal. Hi ha la creença que el vidriol ataca la persona quan dorm al ras, sobretot quan fa la migdiada. L'ataca pel taló i, si aconsegueix fer-hi nou llepades, li arribarà a la sang i la persona morirà del verí que l'animal i inocularà.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «E», p. 42. Edicions de 1984.

Lo vidriol, «porte» dol

1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 5. Del món de les bèsties», p. 69. Edicions Salòria.

Picada de vidriol, porto dol

1 font, 1992.
Sinònim: A picada d'escorpí, no hi ha temps d'arribar al llit | A picada de noia i d'escurçó, no hi és a temps l'extremunció | Pic d'aranya, la mortalla; pic d'escurçó, l'extremunció | A picada de mostela, no hi ha temps d'encendre la candela.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 2104», p. 190. Columna Edicions.

Vidriol, picar i portar dol

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. Animals dolents», p. 121. Garsineu Edicions.