«Tener ya la incontinencia de orina propia de muchos viejos; pues, derivándose el meado por las ropas interiores, se corre hasta los zapatos» (Chabàs), per bé que fóra més precís dir-ne: ‘ser un vell senil, que ha perdut la força de pixar amb pressió'. A l'Espill, figura al bell mig d'una sèrie de desqualificacions del mateix estil, que rep el protagonista de boca de la seva primera muller.
Del temps de txapes / sou e d'antany, / no sou d'enguany, / ja no us usau; / vós ja us pixau / en la sabata; / la nostra gata / vos ne portau; / molt cavalcau / tort en la sella; / fa-ho la scarsella / o curt gambal?
Font: Chabàs | L'Espill (vs. 2736-2747).
De: Farnés, Sebastià | Gomis, Cels.
Font: PCC (S 21) | Zoologia popular catalana.
Sinònim: Quan l'ocell és vell, s'escup a la pell.