Paremiologia catalana comparada digital

Pixar aigua beneita

18 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1767.

Pixar aigua beneita

11 fonts, 1996.
Ser molt de missa.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «11.2. Sants - Misses i processons». Blogger.
Anònim (2013): Escatologia popular. Refranyer groller «Pròleg», p. 8. Web.
Ésser molt devot.
Tot el dia és a l'església, pixa aigua beneita.
Sinònim: Cul de sagristia, rata de sagristia.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Beat». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Ésser molt devot.
Pixa aigua beneita, però no es comporta com un bon cristià.
Sinònim: Cul de sagristia, rata de sagristia, cul d'església.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Devot». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Ser molt devot.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Giménez, Toni (2016): Ficar-hi el nas «Expressions religioses populars», p. 4. Web.
Tot el dia és a missa: pixa aigua beneita.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 263. Llibres de l'Index, S.A..
Ser molt missaire.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Aigua o aiga f.», p. 20. Edicions 62.
Ser molt missaire o devot.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Pixar v. tr.», p. 264. Edicions 62.
Ésser molt devot.
Sinònim: Ésser beat.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «P», p. 278. Edicions 62.
Devot.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Caràcter. Característiques respecte als bons sentiments», p. 23. Edicions 62.

Pixar aigua beneïda

2 fonts, 2000.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «3. Exercicis. 3.3 Propostes didàctiques per a l'Educació Secundària», p. 234. Editorial Moll.
Rondalla.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. P», p. 55. Edicions Víctor.

Escupir aigua beneita

1 font, 1915.
Li diuen a una dona beata. De: Solà, Fortià (1917-18).
Lloc: Vic (Osona).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0059 «Refranys i dites. Comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434920304201/1/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Orina aigua beneita

1 font, 1961.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «O», p. 34. Autoedició.

Pijar aigua beneita

1 font, 1767.
Si pareixia la que aná á enganyar á Sen Antòni: y açò que tots estaben en que pijaba aygua beneyna.
Galiana, Fra Luis (1767): Rondalla de rondalles, p. 36. Librerías París-Valencia.

Ser ú d'eixos que pixen aigua beneida

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «S», p. 261. Editorial Arte y Letras.

Ser u d'eixos que pixen aigua beneïda

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 520», p. 323. Columna Edicions.