Paremiologia catalana comparada digital

Quan el gat es renta la cara, la pluja es prepara

29 recurrències en 11 variants. Primera citació: 1938.

Quan el gat es renta la cara, la pluja es prepara

8 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 945. Editorial Selecta-Catalonia.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Daban, Ángel (1999): Recull de dites populars catalanes «Animals». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
L'observació dels gats també és important.
López, Mònica (2007): Si no plou, plourà. El nostre clima a través dels refranys «Juny. Mirant els animals», p. 95. Columna Edicions.
El gat està nerviós perquè pressent que plourà.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. La pluja», p. 44. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cara», p. 182. Universitat Miguel Hernández.
Roig, Francesc (1998): L'Estel «Dites relacionades amb els animals», p. 15. Revista L'Estel.

Quan els gats es renten la cara, canviarà el temps

8 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 941. Editorial Selecta-Catalonia.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Daban, Ángel (1999): Recull de dites populars catalanes «Animals». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la meteorologia i el cel. Dites sobre la meteorologia». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Estan nerviosos perquè pressenten els canvis atmosfèrics.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Altres», p. 55. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cara», p. 182. Universitat Miguel Hernández.
Roig, Francesc (1998): L'Estel «Dites relacionades amb els animals», p. 15. Revista L'Estel.

Si el gat es llava la cara, senyal de visita

5 fonts, 1983.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «S», p. 107. Ajuntament d'Alzira.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Dites i refranys (2011): Dites i refranys. Blogger.
Lloc: País Valencià.
Garcia Llopis, Josep (1983): Revoltim. Recull de refranys, exageracions, sentències, dirs, contalles, desgavells, màximes, exclamacions de molla, caldo i substància i altres coses i cosetes més, escoltats a la Nostra Terra, p. 19. Autoedició.
Es diu humorísticament com si tinguera un comportament humà.
Equivalent en castellà: Connex: Gato que mucho se lava, anuncia agua.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 75. Web.

Quan el gat es renta la cara, canvia el temps

1 font, 1985.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B14) Creences i supersticions», p. 35. Editorial Acebo.

Quan els gats es renten la cara senyal de pluja

1 font, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «gat, gata», p. 125. Editorial Millà.

Quan els gats es renten la cara senyal que ve algú

1 font, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «gat, gata», p. 125. Editorial Millà.

Quan els gats es renten la cara, / canviarà el temps

1 font, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 7. La Neotípia.

Quan els gats es renten la cara, canvia el temps

1 font, 2011.
S'empolainen per rebre les visites.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. Els valors. Diplomàcia, cortesia i bones maneres», p. 182. Institut Francesc Ribalta.

Quan els gats es renten la cara, és senyal que ha d'arribar algú

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Gat», p. 80. Edicions Polígrafa.

Quan els gats es renten la cara, visita segura

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. El gat i la rata», p. 119. Garsineu Edicions.

Quan lo gat se rente la cara algo senyale

1 font, 1995.
Font: MS, FX, G, MR, VT.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «La naturalesa de la natura», p. 28. Instituto de Estudios Turolenses.