Paremiologia catalana comparada digital

Quan la Segarra plora, l'Urgell riu; quan la Segarra riu, l'Urgell plora

31 recurrències en 10 variants. Primera citació: 1839.

Quan l'Urgell plora, la Segarra riu

13 fonts, 1914.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «1 Segarra Refr. a)». Editorial Moll.
Significa que quan és bona anyada en el pla, no ho és a la muntanya.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Urgell Refr. b)». Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Catalans», p. 1220. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1927): Vida lleidatana, Any II, Núm. 40 (15 de desembre de 1927) «Refraner. La pluja. C. Les conseqüències de la pluja», p. 406. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XVI. La terra i la llibertat. Els pobles», p. 126. Pagès Editors.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «Catalunya. Segarra». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «Catalunya. Urgell». Manuscrit.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La terra i la llibertat. Pobles», p. 206. Edicions Tres i Quatre.
Sinònim: Any bo per la serra, mai s'aparega | Quan la muntanya plora, la plana riu | El bo per les muntanyes és mal per a les planes.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «U 193», p. 600. Columna Edicions.
Equivalent en francès: Quand l'Urgell pleure, la Segarra rit.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Les ciutats i els pobles / Les villes et villages», p. 628. Robert Morel Editeur.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 516. Edicions 62.
Sinònim: Any bo per a la serra, mal n'aparegui en ma terra.
Equivalent en castellà: El año de la sierra, no lo traiga Dios á la tierra.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. Q», p. 825. Antoni López, Editor.
Lloc: Subcomarca de Tàrrega (Urgell).
Font: F 524 II, p1120.
Serra i Feu, Ricard (2011): Refranys geogràfics (Volum 3) - Lleida i pobles i ciutats de les comarques de Ponent (Catalunya), del Baix Cinca i Llitera (Aragó) i de la Plana Alta (València) «1. Lleida i pobles i ciutats de les comarques de Ponent. 3.33. Urgell. 33.1: Subcomarca de Tàrrega», p. 71. Autoedició.
Lloc: Subcomarca de Cervera (Segarra).
Font: T 754, p516.
Serra i Feu, Ricard (2011): Refranys geogràfics (Volum 3) - Lleida i pobles i ciutats de les comarques de Ponent (Catalunya), del Baix Cinca i Llitera (Aragó) i de la Plana Alta (València) «1. Lleida i pobles i ciutats de les comarques de Ponent. 5.30. Segarra. 30.1: Subcomarca de Cervera», p. 118. Autoedició.
Lloc: Bellvís.
Serrano i Bonell, Ramon (1996): Carrilet, 125 (1/11/1996) «Sobre la parla lleidatana. Paraules iniciades amb la lletra «s»», p. 19. Revista Carrilet.
Significa que quan és bona anyada en un lloc, no ho és en l'altre.
Lloc: Bellvís.
Serrano i Bonell, Ramon (2000): Carrilet, 146 (1/5/2000) «Sobre la parla lleidatana. Paraules iniciades amb la lletra «u»», p. 12. Revista Carrilet.
Lloc: Bellvís.
Serrano i Bonell, Ramon (2003): Carrilet, 163 (1/3/2003) «Refranys i proverbis de viles i ciutats de Lleida. 2. Refranys descriptius», p. 6. Revista Carrilet.

Quan la Segarra plora, l'Urgell riu; quan la Segarra riu, l'Urgell plora

2 fonts, 1937.
Els conreus d'aquestes dues contrades limítrofes són completament oposats de conveniències atmosfèriques; les pluges i fredorades que van bé per als ordis i altres llegums, dels quals la Segarra és gran conreadora, perjudiquen les oliveres, que són el principal conreu de l'Urgell, i les conveniències climatològiques i pluvials de l'oliva són dolentes per als llegums; i heus ací que l'any de gran collita a l'Urgell, la Segarra perd la seva i viceversa.
Lloc: Segarra.
Amades i Gelats, Joan (1937): 'Refranys geogràfics', dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (BCEC), núms 504 a 511 (maig a desembre del 1937) «Refranys geogràfics», p. 265. Centre Excursionista de Catalunya.
Els conreus d'aquestes dues contrades limítrofes són completament oposats de conveniències atmosfèriques; les pluges i fredorades que van bé per als ordis i altres llegums, dels quals la Segarra és gran conreadora,.
Perjudiquen les oliveres, que són el principal conreu de l'Urgell i viceversa.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Refranys geogràfics», p. 201. Editorial de Vecchi.

Cuan l'Urgell plora, / La Segarra riu

1 font, 2021.
Disparitat simultania.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Local», p. 2_160.jpg. Manuscrit.

Cuand lo Urgèll plora la Sagarra riu

1 font, 1839.
Ref. que dòna á enténdrer que lo any que es bo per la montanya no ho es per la terra plana.
Equivalent en castellà: El año de la sierra no lo traiga Dios á la tierra.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Urgèll», p. 1066. Impremta de Josep Torner.
Ref. que dòna á enténdrer que lo any que es bo per la montanya no ho es per la terra plana.
Equivalent en francès: Montagne verdoyante, plaine désespérante.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Urgèll», p. 1066. Impremta de Josep Torner.
Ref. que dòna á enténdrer que lo any que es bo per la montanya no ho es per la terra plana.
Equivalent en italià: Proverbio che insegna che le stagioni che sono ottime pei monti sono cattive pelle pianure.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Urgèll», p. 1066. Impremta de Josep Torner.
Ref. que dòna á enténdrer que lo any que es bo per la montanya no ho es per la terra plana.
Equivalent en llatí: Tempestatem quae montana juvat, campestria timent.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Urgèll», p. 1066. Impremta de Josep Torner.

Quan l'Urgell plora la Segarra riu

1 font, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1935): Geografia popular «Catalunya», p. 81. Edicions El Mèdol.

Quan l'Urgell plora, / La Segarra riu

1 font, 1888.
Sinònim: Quan la montanya plora, / la plana riu.
Lloc: Segarra.
Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorología y agricultura populars ab gran nombre de confrontacions «IV. Meteorología agrícola. Apéndice», p. 129. Associació d'Excursions Catalana.

Quan l'Urgell plora, la Sagarra riu

1 font, 1883.
Sinònim: Lo bo per las montanyas es mal per las planas.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «9. Aforismes de sentit irónich ó ánfibologich», p. 42. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Quan l'Urgell plora, la Segarra ríu

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 105. Editorial Rourich.

Quand l'Urgell plora la Sagarra riu

1 font, 1839.
Equivalent en castellà: El año de la sierra no lo traiga Dios á la tierra.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 657. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Quant l'Urgell plora la Segarra riu

1 font, 2021.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Local. Disparitat», p. 2_750.jpg. Manuscrit.