Paremiologia catalana comparada digital

Quan la lluna fa dos sols, aigua a dolls

16 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1926.

Quan la lluna fa dos sols, aigua a dolls

10 fonts, 1926.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Lluna Refr. j)». Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 940. Editorial Selecta-Catalonia.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Daban, Ángel (1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb la lluna». Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «L 872», p. 589. Columna Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
Dos sols = corona doble.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Efectes lunars», p. 651. Web.
La percepció de falsos sols es deu a fenòmens òptics.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. La lluna i les fases», p. 39. Edicions 62.
(2003): L'Estel «Dites relacionades amb la lluna», p. 31. Revista L'Estel.
(1999): L'Estel «Dites relacionades amb la lluna (V)», p. 11. Revista L'Estel.

Quan la lluna fa dos sols, / aigua a dolls

2 fonts, 1930.
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars «Lluna», p. 81. Butlletí de Dialectologia Catalana.
Que l'estat de la lluna revela als mariners les probabilitats de canvis atmosfèrics.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IX - JA-LLUTA «Lluna», p. 243. Edicions Polígrafa.

Quan la lluna fa dos solcs, / aigua a dolls

1 font, 2009.
Lloc: Mallorca.
Bonafè, Francesc (2009): Paremiologia del Calendari (Costums, llegendes, cançons, proverbis, gloses i refranys) «7. Meteorologia de la lluna», p. 219. Edebe. Edicions Don Bosco.

Quan la lluna fa dos solcs, aigua a dolls

1 font, 2008.
Amb un sol, anuncia pluja; amb dos, aigua molt forta.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.1. Astronomia. 3.1.2. Lluna», p. 91. Editorial Moll.

Quan la lluna fa dos sols, aigua a doll

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Quand la lune gfait deux soleils, eau à jets.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Terra, aigua, foc, sol, estels, lluna / Terre, eau, feu, soleil, étoiles, lune», p. 524. Robert Morel Editeur.