Paremiologia catalana comparada digital

Qui no fa la vespra, no fa la festa

37 recurrències en 17 variants. Primera citació: 1915.

Qui no té la vespra, no té la festa

10 fonts, 1926.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «11. Festes: Carnestoltes - Tots Sants». Blogger.
Proverbis valencians que indiquen que en les festes majors té tanta importància la vigília com el dia mateix de la festivitat.
Sinònim: De la festa, la vespra | La festa s'encomença per la vespra.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «1 Vespra Refr». Editorial Moll.
Lloc: Bellreguard, Alcoi.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. F. Sentiments. Voler. Desig», p. 689. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Bellreguard.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 9. Activitats humanes. F. Tradició social. Festa i folklore. Festa i diversió en general. Fer festa», p. 945. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Totes les bones coses requereixen un temps d'espera o de preparació.
Sinònim: Similar: Qui peixet vulga menjar, el culet s'ha de banyar | Similars: De la festa, la vespra.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 364. Web.
Lloc: Alcoi (Alcoià).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
De: Martí Gadea.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 290. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. Q», p. 168. Edicions Víctor.
Sinònim: La bona festa comença la vespra | Per les vespres es coneixen les festes.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VIII: La societat. 8.6. Celebracions i festes referents per a la vida», p. 244. Eixam Edicions.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

El que no té la vespra, no té la festa

4 fonts, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 83. Editorial Arte y Letras.
Lloc: Alcoi (L'Alcoià).
Castañer Boronat, Francisco (2001): Bon pilot. Bon farinot. Col·lecció de refranys alcoians «E», p. 127. Circulo Industrial de Alcoy.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 675», p. 762. Columna Edicions.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 130. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui no té la vespra no té la festa

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del calendari. La setmana», p. 957. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Xàbia (Marina Alta).
Espinós i Quero, Antoni; Polo Villaseñor, Fernando (1987): Refraner de Xàbia, dins Xàbiga, núm. 3 (Estiu-tardor, 1987), pàg. 81-95 «Refraner de Xàbia. El refraner local. El món físic. El treball, la salut i la producció agrícola», p. 87. Xàbiga.
Lloc: Sueca (Ribera Baixa).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: L'Alcúdia (Ribera Alta del Xúquer).
Trescolí Bordes, Oreto (2010): «Dites valencianes». Correu electrònic.

El que no té vespres, no té festes

2 fonts, 1993.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «La festa». Web.
Lloc: Quart.
Pep i Cento Sancho (1993): Contes per als néts «Refranys. E», p. 61. Ajuntament de Quart.

Feta la vespra, feta la festa

2 fonts, 1996.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «11. Festes: Carnestoltes - Tots Sants». Blogger.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «F», p. 77. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Qui no fa la vespra, no fa la festa

2 fonts, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «Q», p. 127. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Lloc: Pedreguer-Xàbia (La Marina Alta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui no té la vespra, / no té la festa

2 fonts, 1968.
Lloc: Sant Vicent del Raspeig (Alacantí).
Garcia Molina, Rafael (1998): Almanac il·lustrat de Sant Vicent del Raspeig per a l'any 1998 «Agost 1998». Web.
Qui no celebra la vigília, no celebra la festa.
Lloc: Pego.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Dissabte», p. 186. Edicions Polígrafa.

El que no té vespra, no té festa

1 font, 2021.
Lloc: El Collado dels Gabriels (El Carxe).
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «11. Festes: Carnestoltes - Tots Sants». Blogger.

Qui no fa la vespra, no fa la festa!

1 font, 2014.
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «V», p. 348. Juli Jordà Mulet.

Qui no té (o fa) la vespra no té (o fa) la festa

1 font, 2024.
Tan important és gaudir de la festa com del dia que la precedeix | Les coses bones es fan esperar.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Festa», p. 209. Llibres de l'Index, S.A.

Qui no té la vespra / no té la festa

1 font, 1970.
Vespra: la vigília d'una festa.
Lloc: Pego.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Vespra», p. 265. Edicions Polígrafa.

Qui no té la vespra no fa la festa

1 font, 2010.
Lloc: Vall d'Albaida.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui no té la vespra, no fa la festa

1 font, 1985.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «Q», p. 45. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

Qui no te la vespra, no té la festa

1 font, 2016.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.

Qui no te la vespra, no te la festa

1 font, 1915.
De: Valors i Albors, Antoni (1917-18).
Lloc: Alcoy i contorn.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0088 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435650304201/23/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui no té la vespra, no te la festa

1 font, 1919.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «Q», p. 47. Real Academia de Historia.

Qui té la vespra no té la festa

1 font, 2010.
Lloc: València (Horta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.