Paremiologia catalana comparada digital

Qui no té sinó una filla la malcasa o la malcria

24 recurrències en 19 variants. Primera citació: 1912.

La mare que només té una filla, o la malcasa o la malcria

3 fonts, 1998.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La família», p. 23. Garsineu Edicions.
Sempre s'ha dit que els fills únics estan malcriats per superprotegits.
Sinònim: Connex: La mare cria la filla i la casa la veïna.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer del parentiu», p. 566. Web.

Qui no té sinó una filla la malcasa o la malcria

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1105. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. Els parents», p. 248. Edicions 62.

Qui no té més que una filla, la mal casa o la mal cria

2 fonts, 1926.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1926): Vida lleidatana, Any I, Núm. 16 (15 de desembre de 1926) «Refraner. Els fills. Del casament», p. 276. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 1034», p. 489. Columna Edicions.

La mare que no més te una filla, la mal casa o la mal cria

1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Manollet de refrans recullits directament de llavis del poble tortosí. De les viudes i'ls casaments», p. 155. Impremta Querol, Tortosa.

La mare que només té una filla, la malcasa o la malcria

1 font, 1992.
Lloc: Tortosa.
Querol i Beltran, M. Joana (1992): Dites, cobles i rondalles: «Recull» «Dites del folklore tortosí: Parlen de casaments», p. 244. Servei Local de Català de Tortosa.

La mare que només té una filla, o la «malcase» o la malcria

1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 83. Edicions Salòria.

La mare que té una filla / la malcasa o la malcria

1 font, 1969.
Cosa certa és que, quan en una casa hi ha una filla sola, la mare la complau extremadament.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mare I», p. 101. Edicions Polígrafa.

La mare que té una filla, la malcase o la malcrie

1 font, 1995.
Font: ME.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «parents i contraparents», p. 51. Instituto de Estudios Turolenses.

La mare te una filla la mal casa ó la mal cría

1 font, 1912.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Montsià, Lluís de (pseudònim de Joan Torné i Balaguer) (1912): Libertad, Año V, Núm. 247, p. 3 «Refrané comarcá», p. 3. Diario Libertad.

La que té una sola filla la malcasa o la malcria

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1187. Editorial Selecta-Catalonia.

La que té una sola filla, la malcasa o la malcria

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 260. Edicions 62.

La qui té una sola filla, la malcasa o la malcría

1 font, 1915.
Bulbena i Tusell, Antoni (1915): Paremiología catalana, sóbre la Amor, la Fémbra & lo Matrimoni «Paremiología catalana. Maternitat - Sogres & Nores», p. 30. Impremta Catalònia.

Mare que té una sola filla, o la malcasa o la malcria

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 992», p. 842. Columna Edicions.

Qui no té més que una filla la malcasa i la malcria

1 font, 1969.
Lloc: Falset.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Malcriar (una criatura)», p. 47. Edicions Polígrafa.

Qui no té més que una filla la malcasa o la malcria

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Malcriar (una criatura)», p. 47. Edicions Polígrafa.

Qui no té sinó una filla, / la mal casa o la mal cria

1 font, 1967.
Lloc: Maldà.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Casament», p. 288. Edicions Polígrafa.

Qui no té sinó una filla, la malcasa o la malcria

1 font, 2000.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Filla», p. 58. Editorial Moll.

Qui sols té una filla, / la mal casa i la mal cria

1 font, 1979.
Els fills únics, i diem fills perquè igual passa ams nois que a les noies, pugen d'una manera més mimada, i en voler el millor pel ser únic hereu, a vegades hi posen la pota al mig.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Muñoz, Pere (dir.) (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Família», p. 57. Autoedició.

Qui té sols una filla, la mal case o la mal cria

1 font, 1985.
Lloc: Riba-roja d'Ebre.
Cabré i Montserrat, Dolors (1985): Riba-roja d'Ebre i el seu terme municipal «Refranys socials», p. 194. Llibreria Adserà.