Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1136. Editorial Selecta-Catalonia.
Qui pren, son cor ven
13 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1877.
Qui pren, son cor ven
5 fonts, 1900.
Qui accepta diners, regals o favors d'algú, queda en deute material o moral.
Sinònim: Contrari: Qui rep i no dóna no és bona persona.
Equivalent en castellà: Similar: Quien toma, a dar se obliga || Connexos: Santa Rita Rita, lo que se da no se quita | Lo que me diste por lo que me cogiste | Es de bien nacido ser agradecido.
(Ital.).
Qui pren son cor ven
2 fonts, 1883.
Qui pren / son cos ven
1 font, 1915.
De: Ferrer Ginard, Andreu (1917-18).
Lloc: Mallorca.
Qui pren son cor ven, qui dona son cor abandona
1 font, 1900.
Qui pren son còs ven
1 font, 1877.
Lloc: Balears.
Qui pren, el seu cor ven; qui dóna, son cor abandona
1 font, 2003.
Qui pren, el seu cos ven
1 font, 1926.
Significa que el qui accepta dons o atencions d'algú, queda obligat amb ell, i perd en certa manera la seva llibertat.
Qui pren, son cos ven
1 font, 1926.
Vol dir que el qui admet obsequis, es compromet a correspondre-hi i perd una part de la seva llibertat.
Lloc: Mall.