Paremiologia catalana comparada digital

Qui aguaita per forat, veu son mal fat

41 recurrències en 29 variants. Primera citació: 1803.

Qui guaita pels forats veu el que no voldria

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1145. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 408. Edicions 62.

Qui aguaita per forat, veu son mal fat

2 fonts, 1831.
Equivalent en castellà: Quien acecha por agujero, ve su duelo.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «12», p. 8. Imprenta de Saurí y Compañía.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 1331», p. 548. Columna Edicions.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 1333», p. 549. Columna Edicions.

Qui guaita per un forat, veu son mal fat

2 fonts, 2008.
Recomana no ser curiosos. El devenir, bo o dolent, no es veu sinó que es pressent.
Sinònim: Qui escolta pels forats, ou sempre els seus pecats | Qui guaita pel forat, veu son mal fat | Qui guaita pels forats, veu ses maldats.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.3. Bé imal. Bo i dolent. Refranys», p. 399. Editorial Moll.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Mal». Web.

Aquell que escolta pels forats escolta les seves maldats

1 font, 2011.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. Els valors. Discreció i evitar xafardejar», p. 182. Institut Francesc Ribalta.

Qui agaita pel forat, veu son mal fat

1 font, 1991.
Villas i Chalamanch, Montserrat (1991): Revista de l'Alguer, Vol. 2, núm. 2 (1991), pàg. 135-151 «Concordances/Discordances lexicals entre el català i altres llengües». Revista de l'Alguer.

Qui aguaita pel forat, veu el que no voldria

1 font, 1992.
Sempre es diu quan algú ens recrimina qualsevol cosa que ha descobert d'alguna manera poc lícita.
Lloc: Tortosa.
Barceló i Àlvarez, Àngel (1992): Dites, cobles i rondalles. «Tradició oral de la comarca de Tortosa» «Dites d'informació», p. 271. Servei Local de Català de Tortosa.

Qui aguaita pel forat, veu son mal fat

1 font, 2000.
Els curiosos senten parlar dels seus propis defectes.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Aguaitar», p. 28. Editorial Moll.

Qui aguaita pels forats, veu ses maldats

1 font, 1991.
Villas i Chalamanch, Montserrat (1991): Revista de l'Alguer, Vol. 2, núm. 2 (1991), pàg. 135-151 «Concordances/Discordances lexicals entre el català i altres llengües». Revista de l'Alguer.

Qui aguaita per forad veu son mal fad

1 font, 1839.
Equivalent en castellà: Quien acecha por agujero ve su duelo.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 658. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Qui aguaita per forad, veu sòn mal fat

1 font, 1839.
Ref. que advertex que las persònas massa curiòsas solen oir ó véurer cosas de quels resulta pesar y disgust.
Equivalent en castellà: Quien acecha por agujero, ve su duelo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Forad», p. 983. Impremta de Josep Torner.
Ref. que advertex que las persònas massa curiòsas solen oir ó véurer cosas de quels resulta pesar y disgust.
Equivalent en castellà: Quien escucha, su mal oye.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Forad», p. 983. Impremta de Josep Torner.
Ref. que advertex que las persònas massa curiòsas solen oir ó véurer cosas de quels resulta pesar y disgust.
Equivalent en francès: Celui qui guette par les fentes voit des fautes personnelles.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Forad», p. 983. Impremta de Josep Torner.
Ref. que advertex que las persònas massa curiòsas solen oir ó véurer cosas de quels resulta pesar y disgust.
Equivalent en italià: Chi guata pei bucchi ha da piangere.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Forad», p. 983. Impremta de Josep Torner.
Ref. que advertex que las persònas massa curiòsas solen oir ó véurer cosas de quels resulta pesar y disgust.
Equivalent en llatí: Per rimam inspiciens quoties tua probra videbis.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Forad», p. 983. Impremta de Josep Torner.

Qui aguaita per forat veu son mal fat

1 font, 1919.
Sinònim: Qui escolta per forats ou sas maldats ó sos pecats.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «F», p. 25. Manuscrit.

Qui aguayta pel forat veu son mal fat

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «8. Aforismes referents á defectes ó vicis», p. 35. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Qui aguayta per forat veu son mal fat

1 font, 1803.
Sinònim: V. Aguaytar.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Fat», p. 363.

Qui aguayta per forat, veu son mal fat

1 font, 1803.
Equivalent en castellà: Quien acecha por agujero ve su duelo.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Aguaytar», p. 20.
Equivalent en llatí: Per rimam inspiciens ¿quoties tua probra videbis?
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Aguaytar», p. 20.
Equivalent en castellà: Quien acecha por agujero ve su duelo.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Qui», p. 251.
Equivalent en llatí: Per rimam inspiciens quoties tua probra videbis?
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Qui», p. 251.

Qui aguayta per lo forat, veu son mal fat

1 font, 1847.
Equivalent en castellà: Quien escucha su mal oye || Quien acecha por agujero, ve su duelo.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Aguaytar», p. 1. Agencia Médica Catalana.

Qui aguayta per lo forat, veu son malt fat

1 font, 1898.
Batlle, Joan Baptista (1898): Calendari català, pera l'any 1898, p. 82. Joan Bta. Batlle.

Qui escolta pel forat, escolta el seu mal fat

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La saviesa», p. 29. Garsineu Edicions.

Qui escolta pels forats, ou sos mals fats

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 1332», p. 548. Columna Edicions.

Qui escolta per los forads ou sos mals fads

1 font, 1839.
Equivalent en castellà: Quien escucha, su mal oye.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 659. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Qui escolta per los forads ou sòs mals fats

1 font, 1839.
Ref. Qui aguaita per forad, veu sòn mal fat.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Forad», p. 983. Impremta de Josep Torner.

Qui escolta per los forats, ou sos mals fats

1 font, 1831.
Equivalent en castellà: Quien escucha, su mal oye.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «295», p. 70. Imprenta de Saurí y Compañía.

Qui esguarda per forat veu son mal fat

1 font, 1996.
Equivalent en castellà: Quien assecha por agujero vee su duelo.
Font: Capítol X. (X.18).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats. Apèndix: Relació completa de refranys», p. 249. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Qui guaita pel forat veu son mal fat

1 font, 2003.
Sinònim: Qui escolta pels forats ou sos mals fats.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XVIII. La roda de la fortuna. El destí», p. 136. Pagès Editors.

Qui guaita per forat veu son mal fat

1 font, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui guaita per furat / veu son mal fat

1 font, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui guayta per forat veu son mal fat

1 font, 1803.
Sinònim: V. Aguaytar.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Forat», p. 387.

Qui guayta per forat, veu son mal fat

1 font, 1900.
(Cast.).
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «G», p. 51. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Qui mira pel forat veu sa maldat

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La maldat», p. 103. Pagès Editors.

Qui mira per forat, veu son mal fat

1 font, 1996.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Índex de proverbis», p. 299. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.