Paremiologia catalana comparada digital

Qui s'aparta del moltó, s'aparta de la raó

34 recurrències en 22 variants. Primera citació: 1880.

Qui s'aparta del moltó, s'aparta de la raó

7 fonts, 1927.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1927): Vida lleidatana, Any II, Núm. 29 (1 de juliol de 1927) «Refraner. XXI. II. Bons consells relatius al menjar», p. 179. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. Menjar i beure», p. 48. Garsineu Edicions.
Significa que la carn de moltó és la més estimable de totes.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de besties i animals. Bous i vaques», p. 122. Editorial Millà.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «del bestiar i altres animals», p. 24. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «del bestiar i altres animals». Web.

Qui s'aparta del moltó s'aparta de la raó

2 fonts, 2003.
Sinònim: Qui fuig del moltó s'aparta de la raó | Qui s'aparta de llenya d'alzina i carn de moltó, s'aparta de la raó.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «X. La capacitat intel·lectual. La ignorància i la ximpleria», p. 83. Pagès Editors.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Qui se n'ix del moltó se n'ix de la raó

2 fonts, 1951.
Per a significar que deixar de menjar moltó per una altra carn és un desencert, perquè aquesta és la millor.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pastor», p. 1033. Editorial Selecta-Catalonia.
Per significar que deixar de menjar moltó per una altra carn és un desencert, perquè aquesta és la millor.
Sinònim: Qui surt de llenya d'alzina i carn de moltó, se n'ix de la raó | Qui se n'ix de la llenya d'alzina i se n'ix de la carn de moltó se n'ix de la raó.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 330. Edicions 62.

Qui fuig del moltó / fuig de la raó

1 font, 1969.
Lloc: Tarragona, Guimerà.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Moltó», p. 212. Edicions Polígrafa.

Qui fuig del moltó fuig de la rahó

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Qui fuig del moltó fuig de la raó

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «2. L'alimentació - 2.1. Menjar». Web.

Qui fuig del moltó s'aparta de la raó

1 font, 2003.
Sinònim: Qui s'aparta del moltó s'aparta de la raó | Qui s'aparta de llenya d'alzina i carn de moltó, s'aparta de la raó.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «X. La capacitat intel·lectual. La ignorància i la ximpleria», p. 83. Pagès Editors.

Qui fuig del molto, fuig de la raó

1 font, 1915.
De: Torné Balaguer, Joan (1917-18).
Lloc: Sant Carles de la Ràpita.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0086 «Refraner comarcá (segona tanda) - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435610304201/27/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui s'aparta (o se surt) de moltó, s'aparta (o se surt) de la raó

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Cabres, ovelles i ramats», p. 464. Edicions 62.

Qui s'aparta del moltó s'aparta de la rahó

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «4. Aforismes referents á la higiene, medecina, etc.», p. 17. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Qui s'aparta del moltó, / s'aparta de la raó

1 font, 1936.
N. F. de R. (1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 38 (Any I, 17-octubre-1936) «Folklore artístic. De diferents menjars», p. 383. Revista Curiositats de Catalunya.

Qui s'aparta del moltó, s'aparta de la rahó

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 120. Editorial Rourich.

Qui s'en va del moltó / s'en ix de la raò

1 font, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui s'hen surt del montó, / s'hen surt de la raó

1 font, 1979.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Muñoz, Pere (dir.) (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Visió del món», p. 80. Autoedició.

Qui se n'ix del moltó, / se n'ix de la rahó

1 font, 1910.
Alaba'ls millors productes del mar y de la terra.
Equivalent en castellà: De las carnes, el carnero; / de los pescados, el mero.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo moltó. Aforismes», p. 154. L'Avenç.
Pondera la bona qualitat de la carn d'aquest rumiant.
Sinònim: Qui se n'ix de la llenya d'alzina / y de la carn de moltó, / se n'ix de la rahó.
Equivalent en castellà: Ave por ave, / el carnero si volase.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo moltó. Aforismes», p. 154. L'Avenç.
Pondera la bona qualitat de la carn d'aquest rumiant.
Sinònim: Qui se n'ix de la llenya d'alzina / y de la carn de moltó, / se n'ix de la rahó.
Equivalent en castellà: Carnero de enero á enero.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo moltó. Aforismes», p. 154. L'Avenç.
Pondera la bona qualitat de la carn d'aquest rumiant.
Sinònim: Qui se n'ix de la llenya d'alzina / y de la carn de moltó, / se n'ix de la rahó.
Equivalent en castellà: Vaca y carnero, / olla de caballero.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo moltó. Aforismes», p. 154. L'Avenç.
Pondera la bona qualitat de la carn d'aquest rumiant.
Sinònim: Qui se n'ix de la llenya d'alzina / y de la carn de moltó, / se n'ix de la rahó.
Equivalent en francès: Qui délaisse le mouton, / délaisse la raison.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo moltó. Aforismes», p. 154. L'Avenç.

Qui se n'ix del moltó, / se n'ix de la raó

1 font, 1932.
Per a significar que deixar de menjar moltó per una altra carn és un desencert, perquè aquesta és la millor.
Amades i Gelats, Joan (1932): Vocabulari dels pastors «Proverbis. II. Refranyer pastoral», p. 231. Butlletí de Dialectologia Catalana.

Qui se surt del moltó, se surt de la raó

1 font, 1992.
Sinònim: De la mar, el bon peixó i de la terra, el moltó.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 2074», p. 185. Columna Edicions.

Qui se'n ix del moltó, / se 'n ix de la rahó

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Apéndix. Pagesias. V», p. 161. Imprempta de Carlos Latrobe.

Qui se'n ve del multó se'n ix de la raó

1 font, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui sen va del moltó sen ix de la rahó

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «M», p. 38. Manuscrit.

Si t'apartes del moltó, / fugiràs de la raó

1 font, 1936.
N. F. de R. (1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 38 (Any I, 17-octubre-1936) «Folklore artístic. De diferents menjars», p. 383. Revista Curiositats de Catalunya.

Si t'apartes del moltó, fugiràs de la raó

1 font, 1927.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1927): Vida lleidatana, Any II, Núm. 29 (1 de juliol de 1927) «Refraner. XXI. II. Bons consells relatius al menjar», p. 179. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.