Paremiologia catalana comparada digital

Qui s'esmena no mereix pena

14 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1884.

Qui s'esmena, no mereix pena

6 fonts, 1884.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 243. Editorial Arte y Letras.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «1 Pena Refr. a)». Editorial Moll.
Sinònim: A qui cau i s'alça, Déu l'ajuda.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 1566», p. 70. Columna Edicions.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 294. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Sinònim: A qui cau y s'alsa, Deu l'ajuda.
Equivalent en castellà: Quien yerra y se enmienda, á Dios se encomienda.
Saura, Santiago Ángel (1884): Refranero castellano-catalán, p. 688. Librerías París-Valencia.
(Gen.) V. perdonar.
Sinònim: Al qui cau e s'alça Deu l'ajuda.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «E», p. 41. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Qui s'esmena no mereix pena

4 fonts, 1905.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1143. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1146. Editorial Selecta-Catalonia.
Batlle, Joan Baptista (1905): Calendari català, pera l'any 1905, p. 32. Joan Bta. Batlle.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 410. Edicions 62.

Qui esmena no es mereix pena

1 font, 2008.
Mai no és tard per rectificar.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.11. Sofriment i paciència. Esperança. Aguantar. Refranys», p. 412. Editorial Moll.

Qui s'emena no mereix pena

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XV. Els mites i les creences. El pecat», p. 118. Pagès Editors.

Qui s'esmena / no mereix pena

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Pena», p. 249. Edicions Polígrafa.