De dubtar.
Ballot i Torres, Josep Pau (1814): Gramática y apología de la llengua cathalana «Adverbis de comparar», p. 98. Web.
Qui sap
10 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1814.
Qui sap
6 fonts, 1814.
De dubtar.
Equivalent en castellà: Quién sabe.
Duda.
Equivalent en castellà: Quien sabe.
Locució indicadora de cosa gran, bé que indeterminada, en quantitat o en intensitat.
Equivalent en castellà: Quién sabe | Dios sabe.
Expressió de dubte, o d'incertesa / locució de dubte o d'ignorància respecte d'una cosa / locució indicadora de cosa gran, bé que indeterminada, en quantitat o en intensitat.
Tal com és ell, qui sap quant et demanarà que li paguis per un treball com aquest / Ja qui sap on seríem! / Vindrà la Maria demà? Qui sap, mare de Déu!
Sinònim: Déu sap, vés a saber, de més verdes en maduren, Déu ajut quan, no se sap mai.
Font: R-M / EC / *
Potser algun dia de la setmana entrant em deixaré caure per casa teva, qui sap.
Lloc: Vic (Osona).
Qui sab
2 fonts, 1847.
Equivalent en castellà: Quien sabe.
Equivalent en castellà: Quien sabe.
Qui sab ú (qui sap u)
1 font, 2010.
Interrogant genèric. Es diu d'algú que es creu ser més del que en veritat és.
Es pensa que és qui sabú. (Ves a saber qui es pensa que és).
Lloc: Ulldecona (Montsià).
Qui sap (el, els, què, qui…)!
1 font, 1985.
Loc. ponderativa equivalent a una gran quantitat o importància.
En Pau té quatre o cinc botigues, qui sap el [lo] que guanya! | La plaça era plena d'utomòbils, qui sap els que hi havia! | En Pere es pensa tenir qui sap què! | En berenguera es creu ser qui sap qui!