S'usa com a locució adverbial indicadora de cosa gran, encara que indeterminada o ignorada, en quantitat o en intensitat.
Fulla de pàmpol que el vent hauria duta de qui sap on, Ruyra Parada 27 | La nit, a ciutat, us crida amb qui sap les delícies artificials, Carner Bonh. 95.
Equivalent en castellà: Quién sabe.
Duda.
Equivalent en castellà: Quien sabe.
Locució indicadora de cosa gran, bé que indeterminada, en quantitat o en intensitat.
Equivalent en castellà: Quién sabe | Dios sabe.
Expressió de dubte, o d'incertesa / locució de dubte o d'ignorància respecte d'una cosa / locució indicadora de cosa gran, bé que indeterminada, en quantitat o en intensitat.
Tal com és ell, qui sap quant et demanarà que li paguis per un treball com aquest / Ja qui sap on seríem! / Vindrà la Maria demà? Qui sap, mare de Déu!
Sinònim: Déu sap, vés a saber, de més verdes en maduren, Déu ajut quan, no se sap mai.
Font: R-M / EC / *
Loc. adv. [LC] Modificant tota una oració, pot aparèixer-hi com a incís o al final; responent a una oració interrogativa, pot aparèixer tot sol amb un valor equivalent a una oració. Denota que queden obertes totes les possibilitats respecte a allò expressat per l'oració que modifica o respecte a la pregunta a què respon.
No obstant això o, qui sap, potser precisament per això, la proposta va reeixir. | O l'han fet fora o se n'ha anat per pròpia voluntat, qui sap. | —Que ens tornarem a veure? —Qui sap!
Potser algun dia de la setmana entrant em deixaré caure per casa teva, qui sap.
Lloc: Vic (Osona).
Dubte. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).