Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1140. Editorial Selecta-Catalonia.
Qui té el pare alcalde va serè al judici
16 recurrències en 14 variants. Primera citació: 1736.
Qui té pare alcalde va serè al judici
3 fonts, 1951.
El poble de vegades no se'n fia, i diu que qui té pare alcalde va serè al judici, que oli de butxaca al jutge aplaca i molts altres disbarats que bescanten tan lloable institució.
Qui te 'l pare batlle segur vá al verbal
1 font, 1915.
De: Xalabarder i Serra, Eduard (1914).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Qui te a sun pare alcalde, guanya'l juí
1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Qui té al seu pare alcalde, no perd el juí
1 font, 2018.
Lloc: Paüls (Baix Ebre).
Qui té el pare alcalde, segur vá a juí
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Qui té el pare alcalde, segur va el juí
1 font, 1989.
De: Ros - Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Qui té el pare batlle segur va a la verbal
1 font, 1949.
Qui té el pare batlle segur va a verbal
1 font, 2003.
Qui té el pare batlle, / segur va a verbal
1 font, 1967.
Qui té el pare batlle, segur va a verbal
1 font, 1992.
Sinònim: Qui té el mànec de la paella, fa anar l'oli allà on vol | Qui té l'ase, fa el preu | Qui és amic del batlle, cantant se'n va a la cort.
Qui te la ma del Alcalde ballant se'n va a la cort o a judici
1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Qui té pare alcalde guanya el juí
1 font, 1992.
Aquesta dita es diu justament o injustament, de manera irònica, per a fer notar que algú ha fet trampa.
Lloc: Tortosa.
Qui tel pare alcalde, segur va al jui
1 font, 2009.
De: Ros, Carles.