Paremiologia catalana comparada digital

Qui té el pare alcalde va serè al judici

21 recurrències en 16 variants. Primera citació: 1736.

Qui té el pare batlle, segur va a verbal

3 fonts, 1926.
Lloc: Manresa.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Batle o Batlle Loc i refr. h)». Editorial Moll.
Indica que el qui té bones amistats o influències pot enfrontar-se descansadament amb els perills de l'autoritat.
Sinònim: Qui té lo pare alcalde, segur se'n va al juí.
Lloc: Cat.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Pare Refr. j)». Editorial Moll.
Sinònim: Qui té el mànec de la paella, fa anar l'oli allà on vol | Qui té l'ase, fa el preu | Qui és amic del batlle, cantant se'n va a la cort.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 805», p. 875. Columna Edicions.

Qui té pare alcalde va serè al judici

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1140. Editorial Selecta-Catalonia.
El poble de vegades no se'n fia, i diu que qui té pare alcalde va serè al judici, que oli de butxaca al jutge aplaca i molts altres disbarats que bescanten tan lloable institució.
Bofarull i Terrades, Manuel (1995): Figures vora el rec, p. 244. Columna Edicions.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 263. Edicions 62.

Qui té lo pare alcalde, segur se'n va al juí

2 fonts, 1926.
Indica que el qui té bones amistats o influències pot enfrontar-se descansadament amb els perills de l'autoritat.
Sinònim: Qui té el pare batlle, segur va a verbal.
Lloc: Nules.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Pare Refr. j)». Editorial Moll.
Moltes vegades l'amor del pare pels fills l'indueix a cometre injustícies i parcialitats. Perquè el parentiu i l'amistat fan cometre les majors injustícies.
Lloc: Nules.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Pare», p. 145. Edicions Polígrafa.

Qui te 'l pare batlle segur vá al verbal

1 font, 1915.
De: Xalabarder i Serra, Eduard (1914).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0009 «Refranys, proverbis i locucions populars - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001432180304201/107/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui te a sun pare alcalde, guanya'l juí

1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. Q», p. 165. Impremta Querol, Tortosa.

Qui té al seu pare alcalde, no perd el juí

1 font, 2018.
Lloc: Paüls (Baix Ebre).
Descarrega Benaiges, Josep (2018): Memòries del nostre poble. Des del cor, als paülsencs. Sóc el Josep del Valent «4. Refranyer popular de la tradició oral», p. 143. Autoedició.

Qui té el pare alcalde, segur vá a juí

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 244. Editorial Arte y Letras.

Qui té el pare alcalde, segur va el juí

1 font, 1989.
De: Ros - Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 296. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui té el pare batlle segur va a la verbal

1 font, 1949.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Pare», p. 900. Editorial Selecta-Catalonia.

Qui té el pare batlle segur va a verbal

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XVII. El poder instituït. La justícia i les lleis», p. 131. Pagès Editors.

Qui té el pare batlle, / segur va a verbal

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Batlle», p. 118. Edicions Polígrafa.

Qui te la ma del Alcalde ballant se'n va a la cort o a judici

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/67/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui té lo pare batlle, segur va a verbal

1 font, 1905.
Proverbis castellans.
Bulbena-Tosell, Antoni (1905): Aforística universal. Nou recull de proverbis manllevats a diferents pobles antichs e moderns. Segona tanda «Proverbis castellans», p. 213. Stampa Elzeveriana.

Qui té pare alcalde guanya el juí

1 font, 1992.
Aquesta dita es diu justament o injustament, de manera irònica, per a fer notar que algú ha fet trampa.
Lloc: Tortosa.
Barceló i Àlvarez, Àngel (1992): Dites, cobles i rondalles. «Tradició oral de la comarca de Tortosa» «Dites iròniques», p. 280. Servei Local de Català de Tortosa.

Qui tel pare alcalde, segur va al jui

1 font, 2009.
De: Ros, Carles.
Ros, Carles (2009): L'Estel «Qui bé s'està no·s moga… Adagis 270 anys després (V)», p. 18. Revista L'Estel.

Qui tel pare Alcalde, segur va al Juí

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 91. Librerías París-Valencia.