Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la mort», p. 1115. Editorial Selecta-Catalonia.
Qui té un mort a casa seva, no va a plorar a la dels altres
13 recurrències en 11 variants. Primera citació: 1877.
Qui té un mort a casa no va a plorar a casa dels altres
3 fonts, 1935.
El que té mòrt en sa casa, no vaja a plorar a un atra
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
El que té mort en sa casa, no vaja a plorar a una altra
1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Qui té mort a casa seua, no vaja plorar a la dels altres
1 font, 1900.
Sinònim: A qui no-t pot ajudar no vulles los teus mals comunicar.
Qui té mòrt á casa seus no va á plorar fora casa
1 font, 1877.
Lloc: Balears.
Qui té mort a casa seva no vagi a plorar a la d'altres
1 font, 2003.
Qui té mort a casa seva, no va a plorar a la dels altres
1 font, 1992.
Sinònim: A qui no et pot ajudar, no vulles els teus mals comunicar.
Qui tè mort á casa seva, no va á plorar aá la dels altres
1 font, 1883.
Qui té mort a casa, / no va a plorar a casa dels altres
1 font, 1969.
Equivalent en francès: Qui a un mort chez lui, / ne va pas pleurer chez les autres.
Lloc: Catalunya del Nord.
Qui té mort a casa, no va a plorar a casa dels altres
1 font, 2000.
Es diu per excusar els qui no atenen coses d'altri perquè tenen prou a fer a casa seva.
Lloc: Illes Balears.