Paremiologia catalana comparada digital

Qui té vergonya es mor de fam

21 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1882.

Qui té vergonya, es mor de fam

6 fonts, 1926.
Signifiquen que la vergonya sol esser causa que deixem d'aprofitar bones ocasions d'enriquir-nos o d'obtenir altres beneficis materials.
Sinònim: Qui no té vergonya, tot lo món és seu | La vergonya fa ronya (o cria ronya) | Qui té vergonya, té mal any.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Vergonya Refr. a)». Editorial Moll.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Sinònim: El que no plora, no mama || Similars: La vergonya fa ronya | Qui calla atorga i toca la pandorga | El que no prova, no es gita amb la sogra.
Equivalent en castellà: Similar: Amándonos tú y yo, que revienten los mirones.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 508. Web.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder», p. 12. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder». Web.

Qui té vergonya es mor de fam

5 fonts, 1970.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els sentiments i les actituds. Vergonya», p. 187. Edicions Tres i Quatre.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «SENT., ACC., PARAULES… VERGONYA», p. 25. L'Avui / El Punt Avui.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Vergonya», p. 257. Edicions Polígrafa.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 330. Edicions 62.

Qui té vergonya ni dina ni esmorza

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1134. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 330. Edicions 62.
No s'ha de tindre vergonya, perquè no et soluciona res.
Verdú, Jordi Raül (2010): La velleta refranyera, p. 48. Edicions del Bullent.

Qui te vergonya se mort de fam

2 fonts, 1882.
Lloc: Rosselló.
Bergnes, M. (1882): Col·lecció de proverbis, máximas y adagis catalans «Q», p. 25. Impremta i Llibreria den A. Julia.
Lloc: Rosselló.
Grandó, Carles (2020): 500 proverbis, dites, adagis llestats demés los més populars de la Plana de Rosselló «Q», p. 4. Manuscrit.

Qui té vergonya es mor de gana

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Altres persones», p. 107. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Qui té vergonya se mort de fam

1 font, 2011.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «4. 500 proverbis, dites, adagis, llestats demés los més populars de la plana de Rosselló. Q», p. 370. Web.

Qui té vergonya, es mor de gana

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Qui a honte, se meurt de faim.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «L'home / L'homme», p. 46. Robert Morel Editeur.

Qui té vergonya, ni dina ni esmorza

1 font, 1999.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «A taula». Web.