Paremiologia catalana comparada digital

Rata de sagristia

31 recurrències en 13 variants. Primera citació: 1910.

Rata de sagristia

10 fonts, 1910.
És un rata de sagristia.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «Locucions nominals». Web.
El món animal ha fornit prou material pejoratiu per ser aplicat a persones, en referència a alguns dels tòpics que habitualment els són adjudicats, com ara…
Sinònim: Rata | Rata de claveguera.
Carod-Rovira, Josep-Lluís (2023): La República «Massa gilipollas - https://twitter.com/CarodRoviraJLl/status/1685189734421688320», p. 7. Web.
Persona beata, que fa ostentació de devoció i religiositat / molt ficat a l'església.
Sí, és catòlic practicant, però no es pot dir que sigui rata de sagristia; és un esperit molt obert.
Sinònim: Cul de sagristia, pixar aigua beneita, cul d'església.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Devot». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
S'aplica a la persona que freqüenta'l tracte dels capellans o va molt a l'iglesia.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Mamifers bosquetans y feréstechs. Rata. Modismes», p. 228. L'Avenç.
En Ton passava moltes hores a l'església i la gent deien que era una rata de sagristia.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 90. Llibres de l'Index, S.A.
Locucions populars.
En Ton passava moltes hores a l'església i la gent deien que era rata de sagristia.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2015): Osona.com «La riquesa del català parlat a Vic, per Toni Coromina». Web.
Molt ficat a l'església.
Sinònim: Beat, misser, missaire, mastegaciris, beguí, rosegaaltars, cul d'església, de la crosta.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «R», p. 228. Edicions 62.
Devot.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Caràcter. Característiques respecte als bons sentiments», p. 23. Edicions 62.
Soler Amigó, Joan (2005): Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya «Expressions i refranys», p. 74. Enciclopèdia Catalana.
Lloc: Vic (Osona).
Correu electrònic.

Ser una rata de sagristia

6 fonts, 1985.
Certament, Álvarez no és pas cap rata de sagristia.
Barbé, Xavier (1996): Avui «Casament», p. 2. L'Avui / El Punt Avui.
Pop. pej. Ser una persona molt assídua a l'església, ser una persona devota.
Sinònim: Ser un cul d'església.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Cul», p. 144. Llibres de l'Index, S.A.
Giménez, Toni (2016): Ficar-hi el nas «Expressions religioses populars», p. 5. Web.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «15. No ve d'un pam», p. 178. Museu del Montgrí i del Baix Ter.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «La personalitat i el capteniment», p. 127. Editorial l'Esquer.
Lloc: Blanes (Selva).
Sola i Ramos, Elisa (1999): Proverbis, dites i frases fetes de Blanes «2.Frases fetes de caràcter general. 2.6. Adjectives, qualificadores», p. 31. Web.

Ésser una rata de sagristia

4 fonts, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «rata», p. 222. Editorial Millà.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Jardí i Pagès, Domènec (2002): A Tivissa canten missa… «Adagis i frases fetes», p. 142. Cossetània Edicions.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Jardí i Pagés, Domènec; Jardí i Pinyol, Carles (2009): Les golfes de pagès (de Tivissa i la seva muntanya) «Frases fetes», p. 178. Cossetània Edicions.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Frases fetes i modismes populars de la llengua catalana», p. 212. Editorial Millà.

Pobre com una rata de sagristia

2 fonts, 1916.
Pobre / molt pobre.
Amb l'incendi es va cremar tot el que tenia i ara és pobre com una rata de sagristia.
Sinònim: Pobre com una rata, pobre com una rata d'església, pobre com un rupit, més pelat que Carracuca, més pelat que sant Marc, més pelat que una rata, més pobre que una rata, pelat com un picaportes, pobre com Job.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Pobre». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
De: Capdevila, Sanç.
Sinònim: Mes pobre que'l peuc.
Lloc: Sant Martí de Maldà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1916): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0705/0026 «Termes de comparacions populars usades a S. Marti de Maldà - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1361914». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

És una rata d'església

1 font, 2012.
Aquells que van molt sovint a missa, encara que això no vol dir que siguin prou bones persones.
Sinònim: És de la crosta | És una rata de sagristia.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Pel què ets et diuen. Dels missaires», p. 28. Brau Edicions.

És una rata de sacristia

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Modismes. E», p. 218. Consell de Mallorca.

És una rata de sagristia

1 font, 2012.
Aquells que van molt sovint a missa, encara que això no vol dir que siguin prou bones persones.
Sinònim: És de la crosta | És una rata d'església.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Pel què ets et diuen. Dels missaires», p. 28. Brau Edicions.

Es una rata de sagristia

1 font, 1915.
Descripció de caracters. De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0066 «Dites, modismes, giros i mots fets presos de la boca del poble - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435030304201/17/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Rata de sagristià

1 font, 1988.
[…] fart dels insults del Bisbe, amb els ulls lluents de còlera a la fesomia mascarada de lignit, es dirigia remugant —«rata de sagristia, fill de puta, feixista de merda»— a la pasarel·la del Pius XII, disposat a clavar un jaco al predicador.
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
Moncada, Jesús (1988): Camí de sirga «Tercera part. Cendra de calendari. III», p. 229. Edicions de la Magrana.

Ser rata de sagristia

1 font, 2014.
En Joan passa moltes hores a l'església: és rata de sagristia.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 299. Llibres de l'Index, S.A.

Ser rates de sacristia

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Religió», p. 68. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Ser ratolí de sagristia

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. S», p. 63. Edicions Víctor.

Ser un ratolí de sagristia

1 font, 2003.
Es diu de les persones que sempre estan per l'església.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «R», p. 137. Institut d'Estudis del Baix Cinca.