Paremiologia catalana comparada digital

Reus, París i Londres

62 recurrències en 28 variants. Primera citació: 1898.

Reus, París i Londres

11 fonts, 1937.
Cal advertir que aquest proverbi no és pas exclusiu de Reus i: que és aplicat també a altres poblacions. A Catalunya coneixem les variants: La Bisbal, París i Roma; Sitges, París i, Roma; a València diuen: Gorgues, París i Londres; a Mallorca: Andratj, París i Nova York. També és aplicat a altres poblacions de Castella i a diverses d'estrangeres.
Lloc: Reus (Baix Camp).
Amades i Gelats, Joan (1937): 'Refranys geogràfics', dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (BCEC), núms 504 a 511 (maig a desembre del 1937) «Refranys geogràfics», p. 261. Centre Excursionista de Catalunya.
Per ponderar irònicament la pretensió dels reusencs que, segons dir popular, creuen la seva ciutat molt superior al que és en realitat. Els reusencs conten que té origen en la cotització dels anissats, de la qual Reus donava la pauta del mercat, i que París i Londres acceptaven. També es diu del mercat de l'avellana i de l'ametlla.
Sinònim: La Bisbal, París i Roma; Sitges, París i, Roma | La Bisbal, París i Roma; Sitges, París i, Roma | Andratj, París i Nova York.
Lloc: Reus (Baix Camp).
Amades i Gelats, Joan (1937): 'Refranys geogràfics', dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (BCEC), núms 504 a 511 (maig a desembre del 1937) «Refranys geogràfics», p. 261. Centre Excursionista de Catalunya.
Sinònim: Reus, París i Londres i el carrer de Monterols.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XVI. La terra i la llibertat. Els pobles», p. 126. Pagès Editors.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Al segle XVIII, quan Reus era la segona ciutat del Principat, també era, juntament amb París i Londres, un dels tres centres més importants en el comerç d'aiguardent. Hi ha qui allarga la dita tòpica amb expressions com: «… i cal Ferrer del Pla», «…i el carrer de Monterols»…
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «Catalunya. Baix Camp. Reus». Manuscrit.
Sinònim: París, Londres i el carrer de Monterols | París, Londres i la Bisbal.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «R 543», p. 638. Columna Edicions.
Lagarda-Mata, Sylvia (1997): Goita, camaco! Vale, pagès! «I.4.- La veu del poble… (I la de la ciutat)», p. 50. Edicions de la Magrana.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 264. Llibres de l'Index, S.A.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de pobles», p. 85. Editorial Millà.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Sinònim: Reus, París i Londres i el carrer de Monterols.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 518. Edicions 62.
Vallverdú, Josep (2012): El món dels refranys «Exemples de la vida de cada dia. 6. Refranys sobre llocs», p. 20. Universitat de Lleida.

Vinaròs, París i Londres

7 fonts, 1978.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «País Valencià. Baix Maestrat. Vinaròs». Manuscrit.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La terra i la llibertat. Pobles», p. 206. Edicions Tres i Quatre.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 524. Edicions 62.
Ho diu la gent per l'aspecte senyorial i de petita capital que té Vinaròs. També és el començament d'una cançó de finals del segle passat i que tracta de la prohibició per part de l'alcalde de fer les grupes.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars vinarossenques», p. 266. Editorial Antinea.
Diuen que els vinarossencs estan tan pagats de la seua ciutat, que es pensen que aquestes tres poblacions són les millors del món. La mateixa consideració l'atribueixen als fills de Borriana, VI, 17, als de Gorga (MF, 396), Reus, etc.
Lloc: Peníscola.
Sanchis Guarner, Manuel (1992): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, I «La zona septentrional del País Valencià. II. El Baix Maestrat. Tòpics del Baix Maestrat», p. 105. Fundació Caixa Castelló.
Diuen que els vinarossencs estan tan pagats de la seua ciutat, que es pensen que aquestes tres poblacions són les millors del món.
Lloc: Peníscola.
Font: P 79-I, p105.
Serra i Feu, Ricard (2010): Refranys geogràfics (volum 2) - Comarques meridionals (Catalunya), del Matarranya (Aragó) i dels Ports i Maestrat (València) «Capítol 11. El Baix Maestrat», p. 231. Autoedició.

Reus, París, Londres

6 fonts, 1993.
Refrany per recordar que a totes tres ciutats es fixava el preu de l'aiguardent.
Barbé, Xavier (1995): Avui «Política. 'Pelacanyes' i 'ganxets'», p. 9. L'Avui / El Punt Avui.
Carod-Rovira, Josep-Lluís (2023): Diari de Tarragona «Fot-li, que és de Reus! - https://www.diaridetarragona.com/opinion/fot-li-que-es-de-reus-OA15159610». Diputació de Tarragona.
Lloc: Artesa de Lleida.
Costafreda i Castillo, Adolf (2021): Folklore d'Artesa de Lleida. Del poble i del terme «Dites populars. Dites i frases fetes recollides a Artesa de Lleida (per ordre alfabètic)», p. 123. Pagès Editors.
Salvà, Bernat (1996): Avui Diumenge «Andreu Buenafuente», p. 9. L'Avui / El Punt Avui.
Salvà, Bernat (1996): Avui Diumenge «Entrevista a Andreu Buenafuente», p. 9. L'Avui / El Punt Avui.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 78. Seuba Edicions.

Reus-París-Londres i el carrer de Monterols

4 fonts, 1999.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Llocs». Web.
Nadal i Cabezas, Sergi (1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb llocs». Web.
(2003): L'Estel «Dites relacionades amb llocs», p. 29. Revista L'Estel.

Reus, París i Londres i el carrer de Monterols

4 fonts, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Catalans», p. 1217. Editorial Selecta-Catalonia.
Segons uns, en els mercats d'aquestes tres poblacions era fixat el preu de les avellanes, o de l'anissat, segons altres.
Amades i Gelats, Joan (1935): Geografia popular «Catalunya», p. 62. Edicions El Mèdol.
Sinònim: Reus, París i Londres.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XVI. La terra i la llibertat. Els pobles», p. 126. Pagès Editors.
Sinònim: Reus, París i Londres.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 518. Edicions 62.

Reus, Paris, Londres i el carrer de Monterols

3 fonts, 1998.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «països catalans». Web.
(1998): L'Estel «Països Catalans (VII)», p. 5. Revista L'Estel.

Reus, París i Londres…

2 fonts, 1990.
Lloc: Reus i comarca.
Font: Etnografia de Reus i la seva comarca. El Camp, la Conca de Barberà, el Priorat (Ed. Altafulla, Barcelona, 1990).
Correu / Gimeno Vidal, Antoni (2011): Correu. Correu electrònic.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Lloc: El Camp, la Conca de Barberà, el Priorat.
Violant i Simorra, Ramon (1990): Etnografia de Reus i la seva comarca. El Camp, la Conca de Barberà, el Priorat. Editorial Altafulla.

Reus, París, Londres i el carrer de Monterols

2 fonts, 1978.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «pobles de Catalunya», p. 93. Web.

Reus, París, Londres i el carrer de Monterols i més avall la plaça de les Cols

2 fonts, 2012.
Fa referència als llocs on es marcava el preu de l'aiguardent.
Lloc: Reus (Baix Camp).
Correu / Cirera Saló, Cori (2012): Dites tòpiques o refranys geogràfics. Aportacions des del web.
Lloc: Tarragona (Tarragonès).
El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Tarragona y su provincia». Blogger.

Reus, París, Londres i el crrer de Monterols

2 fonts, 1990.
Lloc: Reus i comarca.
Font: Etnografia de Reus i la seva comarca. El Camp, la Conca de Barberà, el Priorat (Ed. Altafulla, Barcelona, 1990).
Correu / Gimeno Vidal, Antoni (2011): Correu. Correu electrònic.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Lloc: El Camp, la Conca de Barberà, el Priorat.
Violant i Simorra, Ramon (1990): Etnografia de Reus i la seva comarca. El Camp, la Conca de Barberà, el Priorat. Editorial Altafulla.

Pals, París i Londres

1 font, 1985.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «3. Cada terra fa sa guerra», p. 38. Museu del Montgrí i del Baix Ter.

Pals, París, Londres…

1 font, 2019.
Versió local i comarcal de la dita coneguda a altres llocs de Catalunya com 'Reus, París, Londres…' Es compara un lloc amb aquestes dues grans capitals europees per donar-li importància.
Sinònim: Reus, París, Londres…
Lloc: Palafrugell.
Bruguera Martí, Maria; Serra Mayoral, Carlos (2019): Coses sentides. El parlar de Palafrugell «P», p. 124. Edicions Baix Empordà.

París, Londres i el carrer de Monterols

1 font, 1992.
Sinònim: Reus, París i Londres.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 891», p. 894. Columna Edicions.

París, Londres i la Bisbal

1 font, 1992.
Sinònim: A la Bisbal, tant se'ls en dóna quedar bé com mal | Reus, París i Londres.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 892», p. 894. Columna Edicions.

París, Londres i Madrid tenen la tronà damunt; i anuncia el cant d'un corlit que estan les tres a punt de pegar un esclafit

1 font, 2012.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «3. Animalades. P», p. 84. Edicions Tívoli.

París, Reus, Honolulú i Vilanova i la Geltrú

1 font, 2024.
Expressió popular.
PCCD / Vinyals Florenciano, Queti (2024): Formulari de la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) «Dites pobles del Garraf». Correu electrònic.

Reus - París - Londres i el carrer de Monterols

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Gent». Web.

Reus, París i Londres, el carrer de Monterols i la plaça de les Cols

1 font, 2010.
Correu / Rofes, Xavier (2010). Correu electrònic.

Reus, París i Londres, i Cal Ferrer del Pla

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «VI. Dites, dicteris i cançonetes geogràfiques», p. 146. Garsineu Edicions.

Reus, París i Londres, i el carrer de Monterols

1 font, 1928.
Capdevila, Sanç (1928): Arxiu de tradicions populars, III «Geografia folklòrica», p. 152. José J. de Olañeta, Editor.

Reus, París y Lóndres

1 font, 1898.
Batlle, Joan Baptista (1898): Calendari català, pera l'any 1898 «Un pays desconegut, de Flius Flaus», p. 136. Joan Bta. Batlle.

Reus, París y Londres, y'l carrer de Monterols

1 font, 1914.
La costumbre de decir reus, París y Londres procede de que antiguamente en Reus era punto de producción de aguardiente, se cotizaba su precio y se mandaba a la Lonja de Barcelona y a continuación se leían en dicha Lonja los precios a que estaba el aguardiente en Paris y Londres que eran puntos de exportación. De: Cuadrada Gibert, Ramon.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1914): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/1001/0072 «Costums populars folklòriques - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1342969». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Reus, París, Londres (i el carrer de Monterols i més avall la plaça de les cols)

1 font, 2023.
És curiós que dites que ens semblen, indiscutiblement, característiques d'una ciutat concreta, les trobem reproduïdes, exactament igual, en altres indrets, els quals les consideren també cosa pròpia. El cas potser més sorprenent és el conegut…, originat en el comerç d'aiguardent segles enrere, manifestació de cosmopolitisme.
Carod-Rovira, Josep-Lluís (2023): Diari de Tarragona «Fot-li, que és de Reus! - https://www.diaridetarragona.com/opinion/fot-li-que-es-de-reus-OA15159610». Diputació de Tarragona.

Reus, París, Londres i el carrer de Monterols i la plaça de les cols

1 font, 2024.
Ho deien als pobles del voltant per escarnir els de Reus.
Lloc: Reus i pobles del voltant.
Camps, Yulia (2024): «https://twitter.com/yuliacampsfelip/status/1769380253644771694». Twitter.

Reus, París, Londres, i cal ferrer del Pla

1 font, 1978.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.

Reus, París…, Londres

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

Vinaròs, Paris i Londres

1 font, 1997.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 303. Editorial Antinea.

Vinaròs, París, Londres

1 font, 2023.
És curiós que dites que ens semblen, indiscutiblement, característiques d'una ciutat concreta, les trobem reproduïdes, exactament igual, en altres indrets, els quals les consideren també cosa pròpia. El cas potser més sorprenent és el conegut…, originat en el comerç d'aiguardent segles enrere, manifestació de cosmopolitisme.
Carod-Rovira, Josep-Lluís (2023): Diari de Tarragona «Fot-li, que és de Reus! - https://www.diaridetarragona.com/opinion/fot-li-que-es-de-reus-OA15159610». Diputació de Tarragona.