Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Sabem on som nats, però no on serem enterrats

15 recurrències en 12 variants. Primera citació: 1900.

Sabem on som nats, no sabem on serem enterrats

3 fonts, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la mort», p. 1115. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1935): La mort. Costums i creences «Costums. Refranyer», p. 54. Edicions El Mèdol.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. La mort», p. 282. Edicions 62.

Sabem on som nats, però no sabem on hem de morir

2 fonts, 1984.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Morir», p. 79. Editorial Moll.
Es destí, val més no sebre'l.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Morts», p. 245. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Sabem a on naixem i no a on morirem

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «4. Les edats de la vida - 4.6. Mort». Web.

Sabem agon naixem però no sabem agon morirem

1 font, 1995.
Font: ME, FX, G.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «geografia comentada», p. 79. Instituto de Estudios Turolenses.

Sabem ahont naixem y no ahont morirem

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Sabem ahont som nats; no sabem ahont hem de morir

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXIX.- Morts», p. 314. Institut Menorquí d'Estudis.

Sabem el que som, però no sabem el que podem ésser

1 font, 1980.
Codina Obradors, Lluís (1980): Més de mil màximes recollides per Lluís Codina Obradors i publicades per Mn. Lluís Freixa «Dubtar», p. 21. Autoedició.

Sabem hon naixem y no hon morirém

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 126. Editorial Rourich.

Sabem on naixem i no on morirem

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «S 99», p. 775. Columna Edicions.

Sabem on naixem, però no on morim (o morirem)

1 font, 1993.
Aquest refrany s'aplica a aquells qui en vida havien fet manifestació de grans projectes i el destí els va impedir la seva realització. Vegi's n. 2712.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2451 Sabem», p. 333. Institut Menorquí d'Estudis.

Sabem on som nats, / però no sabem on hem de morir

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Nous savons où nous sommes nés, / mais non où nous devons mourir.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Temps, vida i mort / Temps, vie et mort», p. 384. Robert Morel Editeur.

Sabem on som nats, però no on serem enterrats

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IV. Les edats de la vida. La mort», p. 35. Pagès Editors.