Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la mort», p. 1115. Editorial Selecta-Catalonia.
Sabem on som nats, però no on serem enterrats
16 recurrències en 13 variants. Primera citació: 1900.
Sabem on som nats, no sabem on serem enterrats
3 fonts, 1935.
Sabem on som nats, però no sabem on hem de morir
2 fonts, 1984.
Lloc: Illes Balears.
Es destí, val més no sebre'l.
Lloc: Menorca.
Sabem a on anem i no a on morirem
1 font, 2010.
De: Maria March, 59 anys, recollit al 1996.
Lloc: El Pinell de Brai (Terra Alta).
Sabem a on naixem i no a on morirem
1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Sabem agon naixem però no sabem agon morirem
1 font, 1995.
Font: ME, FX, G.
Sabem ahont naixem y no ahont morirem
1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Sabem ahont som nats; no sabem ahont hem de morir
1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Sabem el que som, però no sabem el que podem ésser
1 font, 1980.
Sabem hon naixem y no hon morirém
1 font, 1900.
Sabem on naixem i no on morirem
1 font, 1992.
Sabem on naixem, però no on morim (o morirem)
1 font, 1993.
Aquest refrany s'aplica a aquells qui en vida havien fet manifestació de grans projectes i el destí els va impedir la seva realització. Vegi's n. 2712.
Sabem on som nats, / però no sabem on hem de morir
1 font, 1969.
Equivalent en francès: Nous savons où nous sommes nés, / mais non où nous devons mourir.
Lloc: Catalunya del Nord.