Paremiologia catalana comparada digital

Sant Roc i el gos!

14 recurrències en 10 variants. Primera citació: 1907.

Allà on va Sant Roc va el gos

2 fonts, 2009.
Lloc: Nonasp (Matarranya).
Lloc: Nonasp.

Sant Roc i el gos!

2 fonts, 2002.
Totes aquestes locucions són utilitzades en situacions adverses o d'admiració per un esdeveniment no esperat.
Lloc: Otos.
Exclamació eufemística.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).

Sant Roch y'l gos

2 fonts, 1907.
Lloc: Terres de Lleida.
Són dues persones que sempre van plegades.
Equivalent en francès: Saint Roc et son chien.

Allà a on va sant Roc va el gos

1 font, 1995.
Font: N, FX, G.

Allà on va sant Roc, va el gos

1 font, 2010.
Parèmies referides a altres temes.
Lloc: Nonasp (Matarranya).

Amb sant Roc i el gos

1 font, 2009.
Mots de patxanga.
Lloc: Xàtiva (Costera).

Anar com sant Roc i el gos

1 font, 1995.
Plegats.

Sant Roc i el ca

1 font, 2014.
Lloc: Vic (Osona).
Lloc: Vic (Osona).

Un i un fan dos / Sant Roc i el gos

1 font, 2009.
Lloc: Mallorca.

Un i un fan dos, sant Roc i el gos

1 font, 1926.
Es diu referint-se a dues persones que van sempre plegades, que semblen inseparables, per al·lusió a la figura de Sant Roc, que es representa sempre acompanyat del gos que li llepava les nafres de les cames. Sant Roc és invocat contra la pesta. Etim.: de l'occità «Roch», nom d'un sant montpellerès del segle XIII-XIV (el nom és d'origen germànic).
Sinònim: Sant Roc i el gos, que cacen pels dos | Sant Roc i es ca.
Lloc: Empordà.