Paremiologia catalana comparada digital

Sant Roc i el gos!

12 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1910.

Allà on va Sant Roc va el gos

2 fonts, 2009.
Lloc: Nonasp (Matarranya).
L'Eixam, 14 (2009): L'Eixam, 14. Introducció a la literatura oral de Nonasp «Refranys. A», p. 3. PDF.
Lloc: Nonasp.
Llop, Merche (2009): L'Eixam. La revista de l'Associació Amics de Nonasp, any 13, núm. 14 (juliol de 2009) «Refranys», p. 3. Associació Amics de Nonasp.

Sant Roc i el gos!

2 fonts, 2002.
Totes aquestes locucions són utilitzades en situacions adverses o d'admiració per un esdeveniment no esperat.
Lloc: Otos.
Alfons Medrano, Daniel (2002): Gent de Roglet. Tradició oral a Otos «1.5.1. Locucions populars formals», p. 31.
Exclamació eufemística.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «G», p. 85. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Allà a on va sant Roc va el gos

1 font, 1995.
Font: N, FX, G.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «la voluntat i el poder», p. 71. Instituto de Estudios Turolenses.

Allà on va sant Roc, va el gos

1 font, 2010.
Parèmies referides a altres temes.
Lloc: Nonasp (Matarranya).
Oriol, Carme; Navarro, Pere; Sales, Mònica (2010): Literatura oral a Faió, Favara, Maella i Nonasp «Segona part. Parèmies», p. 171. Associació Cultural del Matarranya.

Amb sant Roc i el gos

1 font, 2009.
Mots de patxanga.
Lloc: Xàtiva (Costera).
Alietes el del Corralot (2009): El Penjoll «Mots de patxanga (V): Sentències». Web.

Anar com sant Roc i el gos

1 font, 1995.
Plegats.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «frases fetes i locucions», p. 133. Instituto de Estudios Turolenses.

Sant Roc i el ca

1 font, 2014.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. XIII. Referències diverses. Els refranys amb noms de persona», p. 268. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Repertori lexicogràfic. Ca», p. 378. Llibres de l'Index, S.A.

Sant Roch y'l gos

1 font, 1910.
Són dues persones que sempre van plegades.
Equivalent en francès: Saint Roc et son chien.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo gos. Modismes», p. 125. L'Avenç.

Un i un fan dos / Sant Roc i el gos

1 font, 2009.
Lloc: Mallorca.
Bonafè, Francesc (2009): Paremiologia del Calendari (Costums, llegendes, cançons, proverbis, gloses i refranys) «3. Els mesos de l'any (Origen, meteorologia, feines del camp, santoral). Santoral del mes d'agost. Sant Roc (dia 16)», p. 102. Edebe. Edicions Don Bosco.