Sinònim: Perdut (cast.).
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «VI. Sòns y signes dels mots: Fonologia. Barbarismes. P», p. 103. Baguñá, editor.
Ser un perdulari
38 recurrències en 13 variants. Primera citació: 1805.
Perdulari
6 fonts, 1805.
Sinònim: Perdut (cast.).
S. m. negligent, descuydat en lo que toca á sos interessos.
Equivalent en castellà: Perdulario.
S. m. negligent, descuydat en lo que toca á sos interessos.
Equivalent en llatí: Sua non curans.
Un perdut. De: Ausellé i Rigau, Joaquim; Carreras y Artau, Tomás.
Sinònim: Pérdis.
Home perdut.
Lloc: Mallorca.
Noi que no té respecte als pares, que fa trevessures per aquí per allí corrent, sense ofici ni benefici.
Lloc: Catalunya, Bal.
Home deixat.
Lloc: Catalunya, Bal.
[…] però com que és, pobre home, un perdulari, / havent-li jo comprat, ja no ho demana.
Què ha de tirar el perdulari!
S. m. Home bax, sèns ofici ni ocupació honèsta.
Equivalent en castellà: Pelagallos.
S. m. Home bax, sèns ofici ni ocupació honèsta.
Equivalent en castellà: Pelgar.
S. m. Home bax, sèns ofici ni ocupació honèsta.
Equivalent en francès: Argoulet.
S. m. Home bax, sèns ofici ni ocupació honèsta.
Equivalent en italià: Arfosatto.
S. m. Home bax, sèns ofici ni ocupació honèsta.
Equivalent en llatí: Vilis et otiosus homo.
Ser un perdulari
5 fonts, 1902.
La dona li quedà ximpleta i era l'escàndol del barri; el fill li sortí un perdulari acabat: a sis anys robava els diners d'un calaix de botiga, i a tretze van ficar-lo a la presó.
Mots de patxanga. Ser.
Lloc: Xàtiva (Costera).
Però mira que si li cau un borratxo, o un jugador, o un perdulari.
Ja que la justícia no aconseguia redreçar el comportament d'un perdulari, ell convertiria el perdulari en justícia.
Sinònim: Ser un perdis.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Rodar com un perdulari
3 fonts, 2018.
Aquest recull de comparances nord-catalanes parteix del que va fer Carles Grandó, que havem completat amb altres fonts (Les catalanades d'Albert Saisset-Un Tal, Justí Pepratx Espigues i flors i Pa de casa, Lleó Conill, Botanique catalane pratique), i de les vastes aportacions de Joan Bosch Santaló.
Lloc: Nord-català.
Lloc: Catalunya del Nord.
Lloc: Nord-català.
És una perdulària
2 fonts, 2014.
Lloc: Salt (Gironès).
Lloc: Menorca.
Perdulari!
2 fonts, 1978.
Lloc: Catalunya Nord.
Lloc: Catalunya del Nord.
És un perdulari
1 font, 2014.
Lloc: Salt (Gironès).
Esser un perdulari
1 font, 1984.
Dur mala vida.
Lloc: Menorca.
Perdulari, perdulària
1 font, 1999.
Es diu a (d')una persona molt negligent o viciosa. S'aplica, per extensió, a una persona que, simplement, no és sovint a casa, que retira tard. L'origen del mot és potser el castellà «perdulario». Però pensem que pèrdua es diu també en català «pèrdula» (a Mallorca i a Menorca), i que inversament «perdulari» es diu a Mallorca «perduari».
Lloc: Mallorca, Menorca.
Perdulari, ria
1 font, 1839.
Adj. Lo qui es sumamènt descuidad en sòs interessos ó en sa persòna.
Equivalent en castellà: Perdulario.
Adj. Lo qui es sumamènt descuidad en sòs interessos ó en sa persòna.
Equivalent en francès: Négligent.
Adj. Lo qui es sumamènt descuidad en sòs interessos ó en sa persòna.
Equivalent en italià: Trascurato.
Adj. Lo qui es sumamènt descuidad en sòs interessos ó en sa persòna.
Equivalent en llatí: Sui negligens.
Rodar com un perdolari
1 font, 2011.
Lloc: Rosselló.
Sembla un perdulari
1 font, 1981.
Très négligent de ses affaires et de sa personne.
Equivalent en francès: On dirait un vagabond.
Ser un perdulari, ària
1 font, 1982.
Equivalent en castellà: Ser un perdulario.
Ser un perdulari, lària
1 font, 1968.
Molt viciós.
Són tots una colla de perdularis.