Adj. i m. i f.
És un sapastre.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Ser un sapastre
46 recurrències en 10 variants. Primera citació: 1839.
Sapastre
21 fonts, 1839.
Alguns insults vius (però també en perill d'extinció) típics de les Terres de l'Ebre.
Lloc: Terres de l'Ebre.
No cal dir «*manasses», ni «*txapusses», ni «*torpe».
(Derivat del castellà sapo), grosser, que fa les coses malament, potiner.
Equivalent en castellà: Chapucero.
I pel que fa a l'actitud, el comportament o la professió…
Fig. Referit a les persones: poca intel·ligència: ignorant, tros d'ase.
Sinònim: Animal.
Una persona que fa la feina malament.
No sabria dir qui de vosaltres dos és més sapastre.
Sinònim: Malfeiner.
Insults.
Sac de renecs.
Dit de la persona que fa la feina malament.
Nen brut i descuidat.
Lloc: Gil.
Es fa servir per referir-se a una persona pocatraça, que fa les coses malament i amb qui no es pot confiar.
Això que no ho faci la Marta, que és una sapastra i encara serà pitjor.
Un hilo de cómo serían los insultos típicos catalanes traducidos al castellano.
Equivalent en castellà: Patoso | Chapuzas.
Pocatraça, barrip-barrap.
Lloc: Lleida (Segrià).
I no és que jo vulgui ara espellotar de viu en viu el sapastre que ens han encolomat a la carteria, el qual a sobre de safarós —perquè no em direu que no fa basca entrar en aquella oficina— ens ha sortit més enze que una sinada de baldufes.
Lloc: Mequinensa.
I no em molesta ser tan sapastre que no haja sigut capaç de posar oli al llum, sempre puc repetir l'operació als meus somnis, i sortir-me'n, i omplir-los de claror, de resplendor, de transparència.
Lloc: Garrigues.
En Lluís, que era sapastre de mena, en va fer colpejar una contra l'agafador de la porta del garatge primer i contra el marc de l'ascensor després.
Lloc: Rosselló.
—Què carai! On ho has trobat, això? —Al riu. —I què hi feies al riu? —Tirar pedres. Tirar pedres després de l'escola. Sapastre. —Traguem-ho de casa ara mateix —li dic.
Lloc: Camprodon, Vallespir.
Això no obstant, prestarem atenció igualment a aquesta paraula singular, que pot funcionar com a adjectiu i com a nom, que és invariable i que significa 'que fa la feina malament' o bé 'que és ximplet', segons el DIEC2. A més, resulta curiosa la teoria sobre el seu origen, recollida al GDLC: 'derivat de 'sapo', mot castellà, portuguès i basc, d'origen incert, potser preromà, existent també en català antic i dialectal, amb influx de mots com 'pillastre' i anàlegs…'
Lloc: Terres de l'Ebre.
S. m. fam. Lo astut y dissimulad que espèra oportunitat pera fèr son negoci.
Equivalent en castellà: Camastron.
S. m. fam. Lo astut y dissimulad que espèra oportunitat pera fèr son negoci.
Equivalent en francès: Aigrefin.
S. m. fam. Lo astut y dissimulad que espèra oportunitat pera fèr son negoci.
Equivalent en francès: Escroc.
S. m. fam. Lo astut y dissimulad que espèra oportunitat pera fèr son negoci.
Equivalent en francès: Retors.
S. m. fam. Lo astut y dissimulad que espèra oportunitat pera fèr son negoci.
Equivalent en italià: Astuto.
S. m. fam. Lo astut y dissimulad que espèra oportunitat pera fèr son negoci.
Equivalent en italià: Scaltro.
S. m. fam. Lo astut y dissimulad que espèra oportunitat pera fèr son negoci.
Equivalent en llatí: Astutus.
S. m. fam. Lo astut y dissimulad que espèra oportunitat pera fèr son negoci.
Equivalent en llatí: Callidus.
S. m. fam. Lo astut y dissimulad que espèra oportunitat pera fèr son negoci.
Equivalent en llatí: Cautus.
Lloc: Catalunya del Nord.
Ser un sapastre
4 fonts, 1982.
Ser poc hàbil, especialment amb les mans.
Sinònim: Ser un grapes.
Equivalent en castellà: Ser un chapucero.
Equivalent en castellà: Ser un zopenco, tonto.
Ser un pocatraça (o un arreplegat, o un barrip-barrap, o un barroer, o un desmanegat, o un desmanyotat, o un maldestre, o un matalot, o un matusser, o un pagerol, o un potiner, o un sapastre).
Sinònim: Fer una cosa amb els peus | Ser un inútil (o un incompetent).
Ser un pocatraça (o un arreplegat, o un barrip-barrap, o un barroer, o un desmanegat, o un desmanyotat, o un maldestre, o un matalot, o un matusser, o un pagerol, o un potiner, o un sapastre).
Sinònim: Fer-ho com els d'Altés, que no són bons per a res | Got que toca, plat que peta (o que trenca) | Li fiques el pa a la boca i no és bo ni per a mossegar | No sap ni senyar-se | No ser bo ni per a treure un ruc del sembrat |No saber fer la o ni amb un didal.
Equivalent en castellà: Ser un manazas (o un chapucero, o un patoso, o un torpe) | Hacer una cosa con los pies | Ser un inútil (o un incompetente).
Ser un pocatraça (o un arreplegat, o un barrip-barrap, o un barroer, o un desmanegat, o un desmanyotat, o un maldestre, o un matalot, o un matusser, o un pagerol, o un potiner, o un sapastre).
Sinònim: No ser bo per a res | No servir per a covar ni per a pondre (o per a llop ni per a ovella) | No servir per a res | Tenir grapes (o potes) en comptes de mans | Tot el que toca ho fa malbé | Una cosa és desar i tota una altra entaforar.
No, no era el mateis, no: havia arribat a venir cada sapastre…
Es un sapastre
2 fonts, 1910.
Descripció de caracters. De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Mira que es sapastre
1 font, 2013.
Sompo, patós.
Lloc: Mequinensa.
Quin sapastre!
1 font, 1994.
Posseir poca llestesa mental.
Sinònim: Quin (o quina) almoixàvena!
Lloc: País Valencià.
Sapastre, sapastra
1 font, 1999.
Es diu a (d')una persona que no fa la feina ben feta, que és gandula, i per altra banda també es diu a (d')una persona que és ximpleta, beneitona, curta de gambals. El mot és d'origen incert, com el castellà «sapo», amb influència del sufix pejoratiu -astre.
Sapastre!
1 font, 2024.
Insults homologats. De: Joanot.
Ser força sapastre
1 font, 1988.
[…] activitat en què havia de ser força sapastre.
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
Ser sapastre
1 font, 1994.
Sinònim: Ser barroer.
Un sapastre
1 font, 2012.
Del que és poc destre treballant.
Sinònim: Un calamitatis bestris.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).