Ser un sapastre

55 recurrències en 12 variants. Primera citació: 1839.

Sapastre

25 fonts, 1839.

Que fa la feina malament, barroer, manasses.

Lloc: Alt Urgell.

Adj. i m. i f.

És un sapastre.

Lloc: Tortosa (Baix Ebre).

Alguns insults vius (però també en perill d'extinció) típics de les Terres de l'Ebre.

Lloc: Terres de l'Ebre.

No cal dir «*manasses», ni «*txapusses», ni «*torpe».

(Derivat del castellà sapo), grosser, que fa les coses malament, potiner.

Equivalent en castellà: Chapucero.

I pel que fa a l'actitud, el comportament o la professió…

Fig. Referit a les persones: poca intel·ligència: ignorant, tros d'ase.

Sinònim: Animal.

Una persona que fa la feina malament.

No sabria dir qui de vosaltres dos és més sapastre.

Sinònim: Malfeiner.

Insults.

Sac de renecs.

Dit de la persona que fa la feina malament.

Nen brut i descuidat.

Lloc: Gil.

M. Astut, bellaco.

Equivalent en castellà: Camastron, zorrica.

M. Astut, bellaco.

Equivalent en llatí: Versutus.

Es fa servir per referir-se a una persona pocatraça, que fa les coses malament i amb qui no es pot confiar.

Això que no ho faci la Marta, que és una sapastra i encara serà pitjor.

Es fa servir per referir-se a una persona pocatraça, que fa les coses malament i en qui no es pot confiar.

Això que no ho faci la Marta, que és una sapastra i encara serà pitjor.

Un hilo de cómo serían los insultos típicos catalanes traducidos al castellano.

Equivalent en castellà: Patoso | Chapuzas.

Pocatraça, barrip-barrap.

Lloc: Lleida (Segrià).

I no és que jo vulgui ara espellotar de viu en viu el sapastre que ens han encolomat a la carteria, el qual a sobre de safarós —perquè no em direu que no fa basca entrar en aquella oficina— ens ha sortit més enze que una sinada de baldufes.

Lloc: Mequinensa.

Si consideres que necessites encara més insults en català, també pots fer servir.

Que feineja malament, amb qui no es pot comptar per fer una cosa. Ximpleta, múrria, que no és de fiar.

És un sapastre, no li pots encarregar cap feina! | Diu que no fuma però ho fa d'amagat; és una sapastre.

I no em molesta ser tan sapastre que no haja sigut capaç de posar oli al llum, sempre puc repetir l'operació als meus somnis, i sortir-me'n, i omplir-los de claror, de resplendor, de transparència.

Lloc: Garrigues.

En Lluís, que era sapastre de mena, en va fer colpejar una contra l'agafador de la porta del garatge primer i contra el marc de l'ascensor després.

Lloc: Rosselló.

—Què carai! On ho has trobat, això? —Al riu. —I què hi feies al riu? —Tirar pedres. Tirar pedres després de l'escola. Sapastre. —Traguem-ho de casa ara mateix —li dic.

Lloc: Camprodon, Vallespir.

Això no obstant, prestarem atenció igualment a aquesta paraula singular, que pot funcionar com a adjectiu i com a nom, que és invariable i que significa 'que fa la feina malament' o bé 'que és ximplet', segons el DIEC2. A més, resulta curiosa la teoria sobre el seu origen, recollida al GDLC: 'derivat de 'sapo', mot castellà, portuguès i basc, d'origen incert, potser preromà, existent també en català antic i dialectal, amb influx de mots com 'pillastre' i anàlegs…'

Lloc: Terres de l'Ebre.