Paremiologia catalana comparada digital

A la casa on no hi ha pa tothom té raó

67 recurrències en 32 variants. Primera citació: 1803.

A la casa on no hi ha pa tothom té raó

8 fonts, 1987.
Lloc: Garrigues.
Bellmunt i Figueras, Joan (1987): Les Garrigues III. Refranys «Refranys recollits a les Garrigues», p. 20. Editorial Virgili & Pages.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites sobre el menjar i el beure». Web.
E. V. Equip (1995): Revista Caprabo, 202 (octubre'95) «REFRANYS CATALANS (7)», p. 91. Caprabo.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Si el cap de família no treballa prou o no té els diners necessaris per a fer tirar endavant la famiília, tampoc no podrà imposar la seva autoritat.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «La llar», p. 74. Editorial de Vecchi.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys del menjar i del beure», p. 16. Editorial Millà.
Equivalent en castellà: En el hogar donde no hay pan, todo el mundo tiene razón.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Pa», p. 95. Edicions 62.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La casa», p. 265. Edicions 62.

A la casa on no hi ha pa, tothom té raó

7 fonts, 1979.
Cavall Fort (1979): Cavall Fort, núm. 411 (setembre 1979) «El que diuen els refranys sobre... El pa». Cavall Fort.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Menjar». Web.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «A taula», p. 43. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «A taula». Web.
Font: 5.000 refranys de nostra terra.
(2000): L'Estel «Refranys. A taula», p. 10. Revista L'Estel.

A la casa on no hi ha pa, tothom crida i tothom té raó

5 fonts, 1927.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1927): Vida lleidatana, Any II, Núm. 25 15 de maig de 1927) «Refraner. El pa», p. 50. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. La casa», p. 61. Garsineu Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Casa». Web.
Font: Ballot.
Revista Eix@mple web (1999): Diccionari de proverbis catalans «tothom». Web.
(1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 33 (Any I, 12-setembre-1936) «Menjar i beure. El pa», p. 221. Revista Curiositats de Catalunya.

La casa on no hi ha pa, tothom crida i tothom té raó

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del menjar i del beure», p. 1051. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites sobre el menjar i el beure». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La casa», p. 270. Edicions 62.
De: Amades, Joan.
Font: La divinitat del pa.
Torrents, Jacint; Sañé, Joaquim (2019): Pa de flequer. La cultura d'un aliment bàsic «Refranyer sobre el pa. El pa i la fam», p. 126. Edicions Morera.

Casa de poc pa, casa de raons

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la casa», p. 1094. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del menjar i del beure», p. 1056. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La casa», p. 267. Edicions 62.

Casa de poc, casa de raons

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la casa», p. 1097. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La casa», p. 267. Edicions 62.

Casa sense pa, raons hi ha

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la casa», p. 1097. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La casa», p. 268. Edicions 62.

A la casa on no hi ha col·lació, tothom crida i tothom té raó

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la casa», p. 1094. Editorial Selecta-Catalonia.
La pobresa i la misèria provoquen malestar a les famílies.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La casa», p. 265. Edicions 62.

A la casa que no hi ha pa, tothom crida i tothom té raó

2 fonts, 1998.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «II. L'alimentació. El menjar i el beure», p. 19. Pagès Editors.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. El pa», p. 75. Garsineu Edicions.

En la casa en que no hi ha pa tothom crida y tothom tè rahó

2 fonts, 1803.
Equivalent en castellà: Mollina, en la casa que no hay farina.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Cridar», p. 200.
Equivalent en llatí: Replet pane carens tristis querimonia tectum.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Cridar», p. 200.
Equivalent en castellà: Mollina en la casa en que no hay harina.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 646. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

En la casa que no hi ha pa, tothom crida i tothom té raó

2 fonts, 1914.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 1570», p. 814. Columna Edicions.
Equivalent en castellà: Donde no hay harina, 'po en la casa donde no hay harina, todo se vuelve mohina.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. E», p. 802. Antoni López, Editor.

A la casa on hi ha pa tothom té raó

1 font, 1997.
Refranys.
Hostench, Rosita (1997): Diari de la padrina del Joan «Dites». Correu electrònic.

A la casa on no hi ha pa de tot hi haurà

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la casa», p. 1092. Editorial Selecta-Catalonia.

A la casa on no hi ha pa tothom crida i tothom té raó

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XII - QUAD-RUVIS «Raó», p. 57. Edicions Polígrafa.

A la casa on no hi ha pa, tot són raons

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. El pa», p. 75. Garsineu Edicions.

A la casa on no hi ha pa, tothom crida, tothom té raó

1 font, 1987.
Equivalent en francès: A la maison où il n'y a pas de pain, tout le monde crie, tous ont raison.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys... Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «La família i els amics...», p. 151. Sport-Entraide-Amitié.

A la casa que no hi ha pa, / tothom crida, tothom té raó

1 font, 1969.
Equivalent en francès: A la maison où il n'y a pas de pain, / totu le monde crie, tout le monde a raison.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «La família / La famille», p. 128. Robert Morel Editeur.

A la casa que no hi ha pa, tothom crida, tothom té raó

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Casa». Web.

Allà a on no hi ha pa, tot són raons

1 font, 1992.
Sinònim: En la casa que no hi ha pa, tothom crida i tothom té raó | A la casa que no hi ha pa, ni Déu hi habita.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 9», p. 679. Columna Edicions.

Cada de poc pa, casa de raons

1 font, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites sobre el menjar i el beure». Web.

Casa de poc pa casa de raons

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

En la casa ahunt nó hi ha pa, tóthom crida y tóthom té rahó

1 font, 1917.
Sinònim: En la casa on no hi ha pa, tothom crida i tothom té raó.
Blanic (1917): Vocabulari francès-català «Próverbis - Refranas catalanas», p. 173. Editorial Trabucaire.

En la casa en que no hi ha pa tòthom crida y tothom tè rahó

1 font, 1805.
Sinònim: V. Cridar, pa.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Rahó», p. 255.

En la casa en que no hi ha pá, tothom crida, y tothom te rahó

1 font, 1831.
Equivalent en castellà: Molina, en la casa que no hay harina.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «229», p. 56. Imprenta de Saurí y Compañía.

En la casa on no hi ha pa, tothom crida i té raó

1 font, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els diners. Pobresa», p. 121. Edicions Tres i Quatre.

En la casa que no hi ha pa tòthom crida y tòthom te rahó

1 font, 1805.
Equivalent en castellà: Mollina en la casa que no hay farina.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Pa», p. 139.
Equivalent en llatí: Replet pane carens tristis querimonia tectum.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Pa», p. 139.

En la casa que no hi ha pa, t'tohom crida, y tòthom tè rahó

1 font, 1839.
Ref. que denota que la miseria sol ocasionar disgustos y rahòns èntre las familias.
Equivalent en castellà: Donde no hay harina, ó en la casa donde no hay harina todo es mohina.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Casa», p. 413. Impremta de Josep Torner.
Ref. que denota que la miseria sol ocasionar disgustos y rahòns èntre las familias.
Equivalent en italià: Il cavallo che non ha fieno da de' calci alla rastrelliera.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Casa», p. 413. Impremta de Josep Torner.
Ref. que denota que la miseria sol ocasionar disgustos y rahòns èntre las familias.
Equivalent en llatí: Paupertas odia gignit.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Casa», p. 413. Impremta de Josep Torner.
Ref. que denota que la miseria sol ocasionar disgustos y rahòns èntre las familias.
Equivalent en francès: Quand il n'y a point de foin au ratélier les chevaux se battent.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Casa», p. 413. Impremta de Josep Torner.

En la casa que no hi ha pá, tothom crida y t'rahó

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 42. Editorial Rourich.

En la casa que no hi ha pa, tothom crida, y tothom tè rahó

1 font, 1803.
Sinònim: V. Cridar.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Casa», p. 136.

En la casa, en que noy ha pa, tothom crida y tothom tè rahó

1 font, 1814.
Ballot i Torres, Josep Pau (1814): Gramática y apología de la llengua cathalana «Sinéresis del adverbi Hi. Ab Adverbis», p. 205. Web.

La casa on no hi ha pa, tohom crida tohom té raó

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

On no hi ha pa, tot són raons

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IX. Els diners. La pobresa», p. 75. Pagès Editors.