Paremiologia catalana comparada digital

Tapar-se les orelles

22 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1803.

Tapar-se les orelles

13 fonts, 1970.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «08. Expressions amb música i paraules: so - sonoritat - afinació - to- soroll - tocar | ull - oida - veu - xiulet -xiular - pito». Blogger.
Desentendre's.
Badia i Pujol, Jordi (2021): «https://twitter.com/jbadia16/status/1436084490376470529». Twitter.
Procurar no sentir allò que altri diu, per trobar-ho indecent, insofrible.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Orella», p. 161. Editorial Moll.
No voler fer cas, desoir.
Jo prou que li ho vaig demanar, però ell sempre es va tapar les orelles i no va voler fer-ho mai.
Sinònim: Tancar l'orella (a alguna cosa), escoltar (alguna cosa) amb orelles de ruc, tombar-se d'esquena a, fer cas omís de.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Desentendre's». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Procurar no sentir allò que altres diuen.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «O», p. 110. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
No voler fer cas.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
No voler fer cas.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Mal». Web.
Acció de posar-se les mans a les orelles no volent saber res del que es diu.
Lloc: Cat.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Tapar-se les orelles», p. 30. Edicions Polígrafa.
Recordem que a Vic es diu «oreies».
En sentir tants crits contra seu es va tapar les oreies.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 313. Llibres de l'Index, S.A.
(No) escoltar.
Lloc: Rosselló.
Font: Tret de l'obra de Jordi Pere Cerdà.
Morvay, Karoly (2012): Els bons usos es perden (Petit diccionari fraseològic Cerdanià) «6. El material fraseològic de les «Contalles de Cerdanya». 6.3. Els elements constitutius freqüents de les combinacions utilitzades», p. 25. Web.
(No) escoltar.
Lloc: Rosselló.
Font: Tret de l'obra de Jordi Pere Cerdà.
Morvay, Karoly (2012): Els bons usos es perden (Petit diccionari fraseològic Cerdanià) «Apèndix 1. Llista dels fraseologismes documentats pel PDFC ordenats segons la paraula clau lematitzadora», p. 44. Web.
(No) escoltar.
Lloc: Rosselló.
Font: Tret de l'obra de Jordi Pere Cerdà.
Morvay, Karoly (2012): Els bons usos es perden (Petit diccionari fraseològic Cerdanià) «Apèndix 5. Llista dels somatismes fraseològics emprats per J. P. Cerdà que es podrien traduir literalment o amb lleugeres modificacions a l'hongarès», p. 67. Web.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Orella», p. 206. Universitat Miguel Hernández.
No voler fer cas; desoir.
Sinònim: Veg. Tancar l'orella a.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «T», p. 335. Edicions 62.

Taparse las aurellas

2 fonts, 1803.
F. met. que denota la repugnancia ab que s'ou alguna cosa.
Equivalent en castellà: Taparse los oidos.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Aurellas», p. 72.
F. met. que denota la repugnancia ab que s'ou alguna cosa.
Equivalent en llatí: Aures obturare.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Aurellas», p. 72.
Equivalent en castellà: Taparse las orejas, oidos.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Taparse», p. 352.
Equivalent en llatí: Aures obturare.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Taparse», p. 352.
Fr. ab que se pondèra la dissonancia ó escándol que causa alguna cosa que se diu, y que per no oirla deuen taparse los oidos.
Equivalent en castellà: Taparse las orejas ú oidos.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Aurella», p. 220. Impremta de Josep Torner.
Fr. ab que se pondèra la dissonancia ó escándol que causa alguna cosa que se diu, y que per no oirla deuen taparse los oidos.
Equivalent en francès: Se boucher les oreilles.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Aurella», p. 220. Impremta de Josep Torner.
Fr. ab que se pondèra la dissonancia ó escándol que causa alguna cosa que se diu, y que per no oirla deuen taparse los oidos.
Equivalent en italià: Turarsi les orecchie.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Aurella», p. 220. Impremta de Josep Torner.
Fr. ab que se pondèra la dissonancia ó escándol que causa alguna cosa que se diu, y que per no oirla deuen taparse los oidos.
Equivalent en llatí: Aures obturare, occludere.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Aurella», p. 220. Impremta de Josep Torner.