Tard o d'hora totes les barques fan aigua

14 recurrències en 7 variants.

1. Prompte o tard totes les barques fan aigua (2019, 1 font)

És una apreciació dels navegants que la gent de terra aplica per indicar que tard o d'hora qualsevol cosa es fa malbé o li apareixen inconvenients.

Sinònim: Tard o prompte, totes les barques fan aigua prompte.

Font: Martínez 1947:212.

Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.7. La navegació. La parella», p. 106. Edicions del Bullent.

4. Tard o d'hora, totes les barques fan aigua (1992, 7 fonts)

Totes les coses tornen velles i es fan malbé.

Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.3. Pas del temps. 3.3.8. Temps en general. Refranys», p. 186. Editorial Moll.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 220», p. 52. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Mar». Web.

Tot acaba fent-se vell i fallant.

Sinònim: Similar: Tots els cànters nous fan l'aigua fresca.

Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 390. Web.

Les coses s'acaben espatllant.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. Els mariners i els pescadors», p. 360. Edicions 62.

5. Tard o prompte, totes les barques fan aigua prompte (2019, 1 font)

Sinònim: Prompte o tard totes les barques fan aigua.

Font: Anton 1995:87.

Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.7. La navegació. La parella», p. 106. Edicions del Bullent.

6. Tart o pronte, totes les barques fan aigua (1928, 1 font)

Lloc: País Valencià.

Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Apendis. T», p. 348. Editorial Arte y Letras.

7. Tart o pronte, totes les barques fan aigua pronte (1995, 1 font)

Les juntes de les barques s'havien de tapar amb estopa embreada per evitar així l'entrada d'aigua. D'això s'en diu calafatar. Segons aquest refrany valencià, tots, més tard o més aviat, tindrem el cap tocat i la màquina no girarà prou rodona. O sigui, a partir de certa edat hom comença a desvariejar.

Lloc: València (Horta).

Trepat i Albero, Josep Anton (1995): Refranys de vora mar «Consells i sentències... De diners i altres consel», p. 87. Editorial Noray.

Un projecte de:

dites.cat

Logo de Softcatalà

Ajudeu-nos a millorar

Email de contacte