Tol·le-tol·le

Adv. Sense dilació ni restricció. Etim.: de la frase «tolle, tolle», 'fora, fora', que la Pàssio de Sant Mateu posa en boca dels jueus quan demanaven a Pilat que fes crucificar Jesucrist.

Lloc: men.

M. Avalot; cridòria o xerradissa sorollosa i confusa. . Etim.: de la frase «tolle, tolle», 'fora, fora', que la Pàssio de Sant Mateu posa en boca dels jueus quan demanaven a Pilat que fes crucificar Jesucrist.

Equivalent en castellà: Tole.

Clamor d'indignació contra algú o alguna cosa.

Font: A-M.

Sense dilació ni restricció.

Font: A-M.

Compost repetitiu i expressiu.

M. Clamor d'indignació contra algú o alguna cosa; avalot; cridòria o xerradissa sorollosa i confusa. Del llatí «tolle, tolle», imperatiu repetit de «tollere», 'treure, llevar', extret de la versió llatina de l'Evangeli de sant Joan (19,15), de l'escena en què els jueus protesten cridant contra l'intent de Pilat d'alliberar Jesús: «Tolle, tolle! Crucifige eum!», 'Fora, fora! Crucifica'l!'

Crit, decididament. De: Espinal, M. Teresa.

Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).

Clamor d'indignació contra algú o alguna cosa.

Un clamor d'indignació.

M. Veus llatinas, confusió y crits de la multitut contra de algú, aludint al poble juheu contra Jesús.

Equivalent en castellà: Tole tole.

M. Veus llatinas, confusió y crits de la multitut contra de algú, aludint al poble juheu contra Jesús.

Equivalent en llatí: Tolle tolle.

Veg. I. Tolle, tolle, crucifige eum.

Veus presas del llatí que usam pera significar confusió y crids de poble que conspira en abalot contra algú.

Equivalent en castellà: Tole tole.

Veus presas del llatí que usam pera significar confusió y crids de poble que conspira en abalot contra algú.

Equivalent en francès: Crier tollé.

Veus presas del llatí que usam pera significar confusió y crids de poble que conspira en abalot contra algú.

Equivalent en italià: Gridare crucifigatur.

Veus presas del llatí que usam pera significar confusió y crids de poble que conspira en abalot contra algú.

Equivalent en llatí: Clamor popularis.

Haver-hi enraonament, rumorieg, produir sensació una cosa. Al·ludeix als textos sagrats, segons els quals en baixar l'Esperit Sant a la terra produí amb el seu aletejar un «tol·le tol·le».

Haver-hi enraonament, remoreig, per haver causat sensació alguna cosa.

Caminar a bon pas.

Font: PR.

Origen: 1819. Literalment, 'fer fortor'. També es diu 'raise a stink'. Altres sinònims són 'raise a ruckus' (lit.: 'aixecar un avalot'), 'kick up a fuss' (lit.: 'crear un tumult') i 'raise the roof' (lit.: 'aixecar la teulada').

Sinònim: Posar el crit al cel | Esvalotar el galliner.

Equivalent en anglès: Make a stink.

Origen: 1832. Segons la Bíblia, Caín va ser el primer assassí, i en aquest context el verb raise vol dir 'evocar' o 'conjurar'. Hi ha qui pensa que aquesta expressió és un eufemisme per les expressions equivalents 'raise hell' (vulg.) i 'raise the devil'. Entre els molts sinònims 'go on a tear' (lit.: 'anar a una estripada'), 'blow the lid off' (lit.: 'fer volar la tapa'), 'raise a ruckus' (lit.: 'aixecar un enrenou') i 'raise the roof' (lit.: 'fer volar la teulada').

Sinònim: Armar un rebombori | Armar un sagramental | Esvalotar el galliner | Fer tronar i ploure.

Equivalent en anglès: Raise Cain [Am.].

Befar-lo, riure's d'ell sorollosament.

Lloc: Empordà, Garrotxa.

Parlar amb insistència de la mateixa cosa.

Lloc: Palma, Felanitx.

Tol·lar, espiar.

Lloc: eiv.

Paraules dels jueus que protestaven cridant contra l'intent de Pilat d'alliberar Jesús. D'aquí ve l'expressió 'tol·le, tol·le', amb l'accepció de cridòria sorollosa i confusa d'indignació contra algú o alguna cosa. De: Bíblia.

Equivalent en llatí: Tolle, tolle, crucifige eum.

Font: Io. 19.15.

[Tol·le-tol·le] Haver-hi molt de rebombori. Produir-se un clamor d'indignació contra algú o alguna cosa.

Lloc: Palafrugell.

Origen llatí, del tolle, tolle de la passió.

Met. confusió y crit del poble.

Equivalent en castellà: Tolle tolle.

Met. confusió y crit del poble.

Equivalent en llatí: Tolle tolle.

M. i f. Persona que no calla mai, que sempre renya, es queixa, insisteix. Etim.: deformació vulgar de «tol·le-tol·le».

Lloc: Mall.

Igual, per l'estil, com sempre.