Paremiologia catalana comparada digital

Tot el nat ha de morir

20 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1900.

Tot lo nat ha de morir

7 fonts, 1918.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Morir Refr. z)». Editorial Moll.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Nàixer o Néixer Refr. c)». Editorial Moll.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXIX.- Morts», p. 314. Institut Menorquí d'Estudis.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXVI.- Medecina», p. 312. Institut Menorquí d'Estudis.
Font: C. M.-F. M.
Capmany, Aureli (1926): La Paremia en 'Lo somni' de Bernat Metge, dins 'La paraula Cristiana', 20 «La Paremia en 'Lo somni' de Bernat Metge», p. 123. La paraula cristiana.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1924): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Anys XX. Manresa, gener de 1924, núm. 83», p. 12. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mort», p. 233. Edicions Polígrafa.
És sentència infal·lible.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1942 Nat», p. 271. Institut Menorquí d'Estudis.
És llei de vida.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Medecina», p. 235. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Sentència de quan se neix.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Morts», p. 245. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Tot el nat ha de morir

6 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1087. Editorial Selecta-Catalonia.
Significa que tots els homes han de morir.
Sinònim: Tant mor el rei i el Papa, com aquell qui no té capa.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Morir», p. 79. Editorial Moll.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 2336», p. 246. Columna Edicions.
Equivalent en francès: tout ce qui est né doit mourir.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Temps, vida i mort / Temps, vie et mort», p. 386. Robert Morel Editeur.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 263. Edicions 62.

Tot el nat té de morir

2 fonts, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la mort», p. 1115. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1935): La mort. Costums i creences «Costums. Refranyer», p. 55. Edicions El Mèdol.

Tot el viu ha de morir

1 font, 1992.
Sinònim: Tots hem nat per morir.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII, p. 874. Columna Edicions.

Tot lo nat (viu), ha de morir

1 font, 1900.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XX. Vida. Mòrt», p. 457. Centre Excursionista de Catalunya.