Paremiologia catalana comparada digital

Tot es farà i encara plegarem d'hora

23 recurrències en 10 variants. Primera citació: 1967.

Tot es farà i encara plegarem d'hora

11 fonts, 1988.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La paciència», p. 104. Pagès Editors.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «El treball. Feina», p. 108. Edicions Tres i Quatre.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Referit a l'obsessió per acabar la feina. Aplicat al poble català es diu que aquests no tan sols volen treballar sinó tenir consciència que ho estan fent. El que recomana aquest refrany no és fer les coses ràpidament per acabar d'hora, sinó fer la feina.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Treball i negocis», p. 156. Editorial de Vecchi.
I hi afegeix: «Que tota aquesta claror que hi ha és de dia».
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. II. El calendari. El temps cronològic», p. 209. Llibres de l'Index, S.A.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys del diner, els negocis i el treball», p. 52. Editorial Millà.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. El treball», p. 345. Edicions 62.
Revista Eix@mple web (1999): Diccionari de proverbis catalans «temps». Web.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 116. Seuba Edicions.
Soler Amigó, Joan (2005): Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya «Expressions i refranys», p. 74. Enciclopèdia Catalana.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. Els diners i el treball», p. 112. Museu Arxiu de Sentmenat.

Tot ho farem i encara acabarem d'hora

3 fonts, 1985.
Lloc: La Roca del Vallès (Vallès Oriental).
Correu / Brescó Esteve, Balbina (2010). Correu electrònic.
Aconsella calma, paciència.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Fer», p. 106. Editorial Pòrtic.
Lloc: Florejacs (Segarra).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Tot ho farem i encara plegarem d'hora

2 fonts, 1985.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «COSTUMS I CREENCES», p. 57. Editorial Joventut.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. S», p. 42. Amics de Tous.

És tard i encara plegarem d'hora

1 font, 2023.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. E», p. 21. Amics de Tous.

Tot és farà i encara plegarem d'hora

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Treball». Web.

Tot es farà, i encara plegarem d'hora

1 font, 1989.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «T», p. 328. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Tot es farà, i encara plegarem d'hora…

1 font, 1987.
Equivalent en francès: Tout se fera, et encore on terminera de bonne heure.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Mossos i pagesos… Treballs i diners», p. 60. Sport-Entraide-Amitié.

Tot ho arreglarem i encara plegarem d'hora

1 font, 1992.
Sinònim: No t'hi capfiquis.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «T 1005», p. 447. Columna Edicions.

Tot ho farem i encara pleguerem d'hora

1 font, 1967.
Lloc: Sabadell.
Subirana i Oller, Rafel (1967): Dites i paraules populars en us actual a Sabadell (Primera Sèrie) «Del treball i de la indústria tèxtil», p. 48. Autoedició.

Tot se fará com pertoca / y encara aplegarem d'hora

1 font, 2021.
Ohit a uns estorers de la prov. d'Alacant.
Equivalent en castellà: Zasca.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ), p. 2_794_36. Manuscrit.