Paremiologia catalana comparada digital

Una dona fa la casa, i una dona la desfà

27 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1918.

Una dona fa la casa i una dona la desfà

9 fonts, 1936.
Lloc: Terra Alta.
Alanyà i Roig, Josep (2003): Etnografia de la Terra Alta «30.7. Rondes i refranys de casament», p. 359. Consell Comarcal de la Terra Alta.
Vol dir que la prosperitat d'una família depèn de la manera de regir-la que tengui la senyora de casa.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.7. Homes i dones. Refranys», p. 437. Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la casa», p. 1091. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1191. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1109. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «L'ésser», p. 31. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 93. Edicions Tres i Quatre.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1877», p. 898. Columna Edicions.
Lloc: Felanitx (Mallorca).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Indica la importància de la dona en la família.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 206. Edicions 62.
Equivalent en francès: Une femme fait la maison ou la ruine.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Matrimonis, homes, dones i mainada», p. 19. Autoedició.

Una dona fa la casa, i una dona la desfà

6 fonts, 1926.
Sinònim: L'home fa la casa, i la casa fa l'home.
Lloc: Mall., Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Casa Refr. xx)». Editorial Moll.
Vol dir que la prosperitat d'una família depèn de les bones o males qualitats de la dona que la regeix.
Lloc: Mall., Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Dona Refr. g)». Editorial Moll.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Casa», p. 42. Editorial Moll.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Casa». Web.
Vol dir que la prosperitat d'una família depèn de les bones o les males qualitats de la dona que la regeix (D.).
Equivalent en castellà: La casa, la mujer la hace y la deshace.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1092a Dona», p. 151. Institut Menorquí d'Estudis.
Tot depèn d'una bona o mala administració.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Dones», p. 198. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Lloc: Alcanar.
Sancho i Esteller, Joan-Josep (1992): Dites, cobles i rondalles: «Recull de refranys i dites, cobles i cançons populars, rondalles i llegendes, sentits a les comarques del Montsià, Baix Ebre i Baix Maestrat» «Tema: Les dones», p. 43. Servei Local de Català de Tortosa.

Una dona fa i desfà una casa

3 fonts, 1993.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 206. Edicions 62.
Vol dir que la prosperitat d'una família depèn de les bones o les males qualitats de la dona que la regeix (D.).
Equivalent en castellà: La casa, la mujer la hace y la deshace.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1092 Dona», p. 151. Institut Menorquí d'Estudis.

Sa dona fa sa casa i sa dona la desfà

1 font, 2020.
Lloc: Menorca.
Pons Marquès, Pilar (2020): Refranys i dites populars menorquines de sa meva estimada àvia, Pilar Orfila (1871-1960) «Refranys i dites populars», p. 41. Setmanaris i Revistes, SL.

Una dòna fa la casa / i una dòna la desfà

1 font, 1918.
Comuns son els de versets lliures.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys», p. 274. Institut Menorquí d'Estudis.

Una dona fa la casa, / i una dona la desfà

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Une femme fait la maison, / et une femme la ruine.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Les dones / Les femmes», p. 34. Robert Morel Editeur.

Una dona fa la casa, una dona la desfà

1 font, 1987.
Equivalent en francès: Une femme fait la maison, une femme la défait.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «La família i els amics…», p. 147. Sport-Entraide-Amitié.

Una dona fa una casa i una dona la desfà

1 font, 2020.
Penjat en una pàgina de Facebook per algú que volia fer un treball sobre el matriarcat.
Lloc: Mallorca.
CORREU / Reixach, Berta (2020). Correu electrònic.

Una dòna la fa la casa, / i una dòna la desfà

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XIV.- Dones», p. 298. Institut Menorquí d'Estudis.