Paremiologia catalana comparada digital

Val més aprendre de vell que morir ruc

18 recurrències en 12 variants. Primera citació: 1912.

Val més aprendre de vell que morir ase

3 fonts, 1983.
Per aprendre no és tard mai.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.3. Consells. Educació. Ensenyar i aprendre. Mestre i alumne. Refranys», p. 430. Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1983): Refranys musicals. Comparances «Comparances», p. 153. Editorial Selecta-Catalonia.
Revista Eix@mple web (1999): Diccionari de proverbis catalans «Aprendre». Web.

Val més aprendre de vell que morir ruc

3 fonts, 2006.
Sinònim: Mentre toquen mai no és tard.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «352», p. 107. Garsineu Edicions.
Lloc: Manresa (Bages).
Sallent i Tatjer, Joan (2017): Refranys il·lustrats 2, p. 206. Zenobita Edicions.
Lloc: Bellvís.
Serrano i Bonell, Ramon (2006): Carrilet, 182 (1/5/2006) «Ja no tenim quatre dies», p. 47. Revista Carrilet.

Val més aprendre de vell que morir-se burro

2 fonts, 1986.
Correu / Vera Grau, Idali (2020): Correu. Correu electrònic.
Lloc: Catalunya del Nord.
Gual, Ramon (1986): Terra Nostra, 59 - Elements de folklore «Què val més?», p. 21. Terra Nostra.

Val més aprendre vell que morir tonto

2 fonts, 1928.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1928): Vida lleidatana, Any III, Núm. 42 (15 de gener de 1928) «Refraner. XXXI. Ço que val més», p. 31. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 250», p. 661. Columna Edicions.

Més val saber vell que morir ase

1 font, 1926.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1926): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Anys XXII. Manresa, febrer de 1926, núm. 97», p. 187. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Val més apendre tard que morir tonto

1 font, 1924.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1924): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Anys XX. Manresa, gener de 1924, núm. 83», p. 12. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Val mès apendre vell que morir tonto

1 font, 1912.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1912): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any VIII. Manresa, juliòl-agost de 1912, núm. 56», p. 272. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Val més aprendre de vell que morir ase (o tonto)

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 263. Edicions 62.

Val més aprendre de vell que morir de ruc

1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 98. Edicions Salòria.

Val més aprendre de vell que morir de tonto

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de moral», p. 1156. Editorial Selecta-Catalonia.

Val més aprendre de vell que morir jove

1 font, 2011.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. Paciència i constància», p. 187. Institut Francesc Ribalta.

Val més aprendre de vell que morir toix

1 font, 1935.
Maluquer i Maluquer, Albert (1935): Els vells. Font d'aforismes, p. 17. Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis.