Paremiologia catalana comparada digital

Val més infants que malalties

17 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1918.

Val més infants que malalties

7 fonts, 1951.
Sense cap dubte.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.6. Família. Refranys», p. 434. Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del naixement i dels infants», p. 1101. Editorial Selecta-Catalonia.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «I 89», p. 258. Columna Edicions.
Lloc: Migjorn Gran.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Malaltia», p. 43. Edicions Polígrafa.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 263. Edicions 62.
Vegi's n. 102.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1544 Infants», p. 212. Institut Menorquí d'Estudis.
Tenir infants en salut, no és cap desgràcia.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Medecina», p. 235. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Més val infants que malalties

4 fonts, 1926.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Infant Refr. e)». Editorial Moll.
Equivalent en francès: Mieux vaut enfants que maladies.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «La família / La famille», p. 138. Robert Morel Editeur.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Altres persones», p. 108. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Equivalent en francès: Mieux vaut des enfants que des maladies.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «La família i els amics…», p. 154. Sport-Entraide-Amitié.

Més val al·lots que malalties

3 fonts, 1926.
Es diu per a conhort d'algú que considera excessiu el nombre de fills.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Al·lot Loc. i Refr. p)», p. 521. Editorial Moll.
Es diu per a conhort d'algú que considera excessiu el nombre de fills.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Al·lot», p. 30. Editorial Moll.
Fa referència a les malalties que solen contreure aquelles dones que fan per no tenir criatures i han de gastar més per recuperar la salut, que allò que els haguera costat aquell infant que no han deixat néixer. Vegi's n. 1544.
Sinònim: Val més infants que malalties.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «102 Al·lots», p. 27. Institut Menorquí d'Estudis.

Més val fills que malalties

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Fills i filles», p. 82. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Més valen al·lots que malalties

1 font, 2008.
Dita que es refereix a una dona embarassada i que ja té diversos al·lots.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.2. Edats. Infantesa i vellesa», p. 345. Editorial Moll.

Val mes infants que malaltíes

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXVI.- Medecina», p. 312. Institut Menorquí d'Estudis.