Paremiologia catalana comparada digital

Val més la cara roja que el cor trist

25 recurrències en 12 variants. Primera citació: 1910.

Més val cara roja que cor negre

4 fonts, 1926.
Sentències populars que expressen la idea que les persones de pèl roig solen tenir mal caràcter. Però hi ha una contrapartida en aquest refrany.
Sinònim: Home roig, no et faci goig.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Roig, Roja Refr. a)». Editorial Moll.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Aliern Pons, Francesca (1995): Xerta. Recull popular «Refranyer», p. 223. Manuscrit.
De: Moreira, Joan.
Lloc: Tortosa.
Font: Moreira (1928a): Fa més qui vol que qui pot, diu lo ditxo. Massip (1991: 47). *També en Moreira (1934).
Flores Abat, Lluís-Xavier (2021): «Els refranys en la producció teatral del tortosí Joan Moreira», p. 63. Institut d'Estudis Catalans.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Colors». Web.

Val més galta roja que cor negre

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cos humà», p. 1175. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre el cor». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre les galtes». Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Val més la cara roja que el cor trist

4 fonts, 1992.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «14. Els sentiments i les actituds - 14.11. Tristesa». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 1062», p. 696. Columna Edicions.
Aconsella d'intentar superar injustícies, conflictes, errades… en els que ens reconeixem alguna culpabilitat per a no continuar arrossegant la mala consciència, o demanar perdó si hem ofés algú.
Sinònim: Similars, les expressions: Baixar/Caure del burro || Similars: Més val tard que mai | El que paga, descansa (, i el que cobra, més).
Equivalent en castellà: Similar: Más vale arrepentirse de lo que se hizo que de lo que no se hizo | Más vale tarde que nunca || Contrari: Antes muerte que vergüenza.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 482. Web.

Val més cara roja que cor negre

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1144. Editorial Selecta-Catalonia.
De: Moreira, Joan.
Lloc: Tortosa.
Font: Moreira (s. d.): Cada ovella en sa parella. Massip (1991: 377).
Flores Abat, Lluís-Xavier (2021): «Els refranys en la producció teatral del tortosí Joan Moreira», p. 66. Institut d'Estudis Catalans.

Val més galta (o cara) roja que cor negre

2 fonts, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 224. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cara», p. 183. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.4. L'exploració de la pell. Color (Blanc, Roig, Groc, Verd, Blau). Negre», p. 241. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.4. L'exploració de la pell. Color (Blanc, Roig, Groc, Verd, Blau). Roig», p. 241. Universitat Miguel Hernández.

Més val cara roija, que cor negre

1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. MES», p. 162. Impremta Querol, Tortosa.

Més val la cara roja que el cor trist

1 font, 1992.
Lloc: Tivenys, Bítem, i Tortosa (Baix Ebre).
Castellà i Sebastià, Soledat; Maigí i Canalda, Carme (1992): Dites, cobles i rondalles: «Refranys i cobles» «Dites. Convivència i relació entre les persones i l'entorn», p. 140. Servei Local de Català de Tortosa.

Més val la cara roja, que el cor trist

1 font, 2009.
Referit a la vergonya.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Oral / Pastor, Alfred (2009). Web.

Mes val tindre la cara roija que'l cor negre

1 font, 1915.
Aquest adagi es l'argument en que s'apoia la gent quan vol manifestar algo a que l'obliga el seu bon nom, la seua conciencia, etc. Significa que mes val passar per massa clar i fins per descarat que callar lo que es deu manifestar. Una dona que vullga demanar un duro que li deu una amiga i no pensa de pagar-li dirá «tinc de demanar el duro; mes val tindre la cara roija que'l cor negre». De: Martí Cohí, Josep (1916-17).
Lloc: Arrabal de Jesús (Tortosa).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0073 «Ramellet d'adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435120304201/5/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Val mes cara roja, que cor negre

1 font, 1913.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Montsià, Lluís de (pseudònim de Joan Torné i Balaguer) (1913): Libertad, Año VI, Núm. 289, p. 3 «Refrané comarcá», p. 3. Diario Libertad.

Val mes la cara roija que 'l cor trist

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Val mes la cara roja / que'l cor trist

1 font, 1917.
De: Oliver i Castañer, Jaume.
Lloc: Tortosa.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0708/0052 «Comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1371323». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.