Paremiologia catalana comparada digital

Xiula-li, que té agonia!

19 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1928.

Xiula-li, que té agonia

8 fonts, 1950.
Inutilitat d'encoratjar a un si no vol fer allò que li nrecomanen.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «08. Expressions amb música i paraules: so - sonoritat - afinació - to- soroll - tocar | ull - oida - veu - xiulet -xiular - pito». Blogger.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «X», p. 121. Ajuntament d'Alzira.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Es diu a aquell qui, en el curs d'una discussió, treu al darrer moment proves convincents que podia haver adduïdes abans.
Sinònim: Qui no plora, no mama (cast.).
Correu / Vera Grau, Idali (2023): Correu «*plora (qui no plora, no mama) (castellanisme)». Correu electrònic.
Dites i refranys (2011): Dites i refranys. Blogger.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 204», p. 247. Columna Edicions.
Significa que és inútil esforçar-se amb qui no vol fer cas.
Sinònim: Similar, l'expressió: Parlar-li a la paret.
Equivalent en castellà: Similar: Ser un diálogo de sordos.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 408. Web.
Lloc: País Valencià.
Ricart Matas, Josep (1950): Refranero internacional de la música y de la danza «Música (varios). XV. Silbar. Frases», p. 45. Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña.

Xiula-li, que té agonia!

3 fonts, 1987.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «5. Coses de músics. X», p. 151. Edicions Tívoli.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Dites ocasionals, exageracions, simplificacions…», p. 155. Editorial l'Esquer.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1839. Publicacions de la Universitat de València.

Xiula-li que té agonia!

2 fonts, 2006.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Perles de Carcaixent (2006): Perles de Carcaixent «Dites, refranys i frases fetes». Web.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Tarrago (2006): Perles de Carcaixent «Dites,refranys i frases fetes». Web.

Chiula-li que te agonia

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «CH», p. 43. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Chíulali, que té agonía

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Apendis. CH», p. 315. Editorial Arte y Letras.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «CH», p. 53. Editorial Arte y Letras.

Xiula-li que té agonia

1 font, 2002.
Alfons Medrano, Daniel (2002): Gent de Roglet. Tradició oral a Otos «10. Refranys i expressions. 10.3 Relacionats amb la conducta humana», p. 90.

Xiula-li que té agonia diem a un sort o que el fa, sense caure que hui en dia entre els segons molts n'hi ha

1 font, 2012.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «5. Coses de músics. X», p. 151. Edicions Tívoli.

Xiula-li, que té gonia!

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1839. Publicacions de la Universitat de València.