Paremiologia catalana comparada digital

A dona brava, corda llarga

20 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1864.

A dona brava, corda llarga

8 fonts, 1926.
Sinònim: A la dona i a la cabra, corda llarga.
Lloc: Cat.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Dona Refr. t)». Editorial Moll.
D'una muller malsofrida o rabiosa, fés-te'n enfora.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.7. Homes i dones. Refranys», p. 435. Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1201. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «Consells», p. 56. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VI. La dona i l'home. La dona», p. 45. Pagès Editors.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1548», p. 822. Columna Edicions.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 193. Edicions 62.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «A», p. 52. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

A la dona brava, corda llarga

5 fonts, 1926.
Aconseja disimule con paciencia loque no se puede remediar.
Equivalent en castellà: A la mujer brava dale soga larga.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «D», p. 57. Comercial Denes, SL.
Sinònim: A la dona i a la cabra, corda llarga.
Lloc: Manresa.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Corda Refr. e)». Editorial Moll.
Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «De la indumentària. La corda i la veta», p. 125. Editorial Ausa.
A les persones amb caràcter cal deixar-los fer perquè alliberen tensions i no revertisquen sobre nosaltres mateixos.
Sinònim: Contrari: el següent.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer del parentiu», p. 539. Web.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 24. Autoedició.

A dona brava, corda llarga (l'afegeixo jo)

1 font, 1915.
De: Domènech, R.
Equivalent en castellà: A la mujer brava, darle la soga larga.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0104-0034 «Refranes filosófico-teóricos - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434080304201/667/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Á la dona brava corda llarga

1 font, 1864.
Ref. Aconsella que's déu dissimular ab prudéncia lo que no té prompte remey, esperant ocasió pera corregirho y castigarho.
Equivalent en castellà: A la muger brava dalle la soga larga.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Dona», p. 588. Hermanos Espasa, Editores.
Ref. Aconsella que's déu dissimular ab prudéncia lo que no té prompte remey, esperant ocasió pera corregirho y castigarho.
Equivalent en llatí: Ad tempus consilium capiam.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Dona», p. 588. Hermanos Espasa, Editores.

A la dona brava corda llarga

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «D», p. 22. Manuscrit.

A la dona brava, / corda llarga

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Brau», p. 278. Edicions Polígrafa.

A la dòna brava, corda llarga

1 font, 1914.
Equivalent en castellà: A la mujer brava dalle la soga larga.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. A», p. 785. Antoni López, Editor.

A la muller brava, corda llarga

1 font, 2011.
Amb la muller de genic urt, cal tenir molt d'aguant. I, encara que no ho diga el refrany, el mateix cal dir del marit. O no?
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VIII: La societat. 8.1. Homes i dones. 8.1.1. La misogínia», p. 215. Eixam Edicions.