Paremiologia catalana comparada digital

A la de tres, mort o pres

33 recurrències en 14 variants. Primera citació: 1914.

A la de tres, mort o pres

7 fonts, 1993.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Ajuntament de Cocentaina - Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) (2003): Cocentaina. Any 2003 «Abril», p. 2. Ajuntament de Cocentaina.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Ajuntament de Cocentaina - Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) (2003): Cocentaina. Any 2003 «Abril», p. 3. Ajuntament de Cocentaina.
Açò es diu dels delinqüents.
Alfons Medrano, Daniel (2002): Gent de Roglet. Tradició oral a Otos «10. Refranys i expressions. 10.3 Relacionats amb la conducta humana», p. 85.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «A», p. 24. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Lloc: Bocairent (Vall d'Albaida).
Correu / Palou, Jordi (2010). Correu electrònic.
Lloc: Quart.
Pep i Cento Sancho (1993): Contes per als néts «Refranys. A», p. 61. Ajuntament de Quart.
Termini.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VI: Maneres de dir», p. 115. Eixam Edicions.

A les tres, mort o pres

6 fonts, 1930.
Per significar que quan una cosa es fa per tercera vegada, s'obté un resultat definitiu.
Amades i Gelats, Joan (1930): Números meravellosos «Els números. El tres», p. 75. Editorial Selecta-Catalonia.
Vol dir que a la tercera vegada ja no es pot triar, o ja no hi ha remei.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Mort», p. 80. Editorial Moll.
A la tercera volta d'intentar algo hi ha que alcançar-ho, o deixar-ho.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1932): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIII, Cuaderno II (Marzo-Abril de 1932) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). A», p. 181. Societat Castellonenca de Cultura.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els mites i les creences. Nombres màgics», p. 196. Edicions Tres i Quatre.
De: Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «A», p. 59. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Soler Amigó, Joan (2005): Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya «Expressions i refranys», p. 74. Enciclopèdia Catalana.

A la de tres, o mort o pres

4 fonts, 1987.
Amb la llarga mostra restant no classificada, encara podem fer dos grups: Per una banda aquells que podríem anomenar com sentències que proposen una determinada conducta.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «XVI. D'altres amb criteris filosòfics, educatius (o... deseducatius)», p. 146. Autoedició.
Sinònim: A la tercera va la vençuda (incorrecte).
Albinyana, Pep (2021): «https://twitter.com/albinyana/status/1475605567544700930». Twitter.
Fixeu-vos que el punt de vista ja no és del vencedor, sinó del perdedor: o mort o pres. Potser amarga conseqüència de totes les derrotes que els valencians hem patit, en particular el poble pla i treballador que és qui crea la llengua popular i la dota de sentit moral i pedagògic.
Sinònim: A la tercera va la vençuda.
Lloc: Costera.
Cucarella, Toni (2020): Toni Cucarella «Sentències comentades i altres digressions parèmiques per a entretindre el confinament durant la pandèmia del coronavirus». Blogger.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Dites ocasionals, exageracions, simplificacions...», p. 154. Editorial l'Esquer.

A la que fa tres, mort o pres

3 fonts, 2007.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1759. Publicacions de la Universitat de València.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. A», p. 114. Edicions Víctor.
Vol dir que els jugadors no estalvien mai.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

A la de tres mort o pres

2 fonts, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «La mort». Web.
(2008): L'Estel «Dites i refranys», p. 29. Revista L'Estel.

A les tres mort o pres

2 fonts, 1985.
Gabinet de didàctica. Pol. Ling. (1987): Programa refranys d'ordinador. Generalitat de Catalunya.
Joc d'infants que ha passat al refranyer.
Sinònim: A les tres tocar i no dir res.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «A», p. 12. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

A les tres, o mort o pres

2 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «T 1238», p. 498. Columna Edicions.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1760. Publicacions de la Universitat de València.

A la de tres

1 font, 2020.
O siga, que insistim que guanyarem. Si a la primera no, a la segona potser, i a la tercera segur. Segons el reconegut folklorista Joan Amades, la frase tindria un origen romà. En la manera com els exèrcits romans s'organitzaven i lluitaven. Els cos d'atac estava format per tres línies. La primera la reomplien amb gent sense formació militar, carn de canó, que tenien una vida breu en el combat. La segona estava formava per gent més experimentada (més detalls a l'original).
Sinònim: A la tercera va la vençuda.
Cucarella, Toni (2020): Toni Cucarella «Sentències comentades i altres digressions parèmiques per a entretindre el confinament durant la pandèmia del coronavirus». Blogger.

A la de tres, mort o (u) pres

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1759. Publicacions de la Universitat de València.

A la que fa tres, u mort u pres

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1759. Publicacions de la Universitat de València.

A la tercera, morta o presa

1 font, 2010.
Lloc: Pego (Marina Alta).
Correu / Sendra Chesa, Josep (2010). Correu electrònic.

A les tres, / mort o pres

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mort», p. 233. Edicions Polígrafa.

A les tres, mòrt o prés

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «A», p. 12. Editorial Arte y Letras.

A les tres, mort o près

1 font, 1914.
Equivalent en castellà: A tres ó á las tres va la vencida.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. A», p. 786. Antoni López, Editor.