Paremiologia catalana comparada digital

A la quinta punyeta

22 recurrències en 12 variants. Primera citació: 1872.

A la quinta punyeta

7 fonts, 1985.
Molt lluny.
Sinònim: A la quinta forca.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Sistema muscular i esquelètic. Reblincades, estrebades i carns esqueixades», p. 84. Editorial Gregal.
Es diu per a referir-se a un lloc molt llunyà / molt lluny.
El van destinar a la quinta punyeta / Viu a la quinta punyeta / Arriben de la quinta punyeta.
Sinònim: A la quinta forca, a la fi del món, a l'altre cap de món, a les quimbambes.
Font: R-M / EC / *
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Lluny». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Sinònim: V. A la conca de Tremp.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Conca», p. 69. Editorial Pòrtic.
Sinònim: V. A la quinta forca.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Forca», p. 110. Editorial Pòrtic.
Origen: 1910. Literalment, 'al mig d'enlloc'
Sinònim: A la quinta forca | On sant Pere va perdre l'espardenya.
Equivalent en anglès: In the middle of nowhere.
Hevly, Lou (2020): An Idiom a Day. 365 dites angleses corresponents a dites catalanes «I», p. 99. Parcir Edicions Selectes.
Un lloc exòtic i llunyà.
Rai (2019): «https://twitter.com/aiguardent/status/1139469730492932096». Twitter.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. A», p. 19. Edicions Víctor.

La quinta punyeta

5 fonts, 1930.
És representat com a ponderatiu de la distància, i suposat com un lloc extraordinàriament llunyà i apartat.
Sinònim: La quinta forca.
Amades i Gelats, Joan (1930): Números meravellosos «Els números. El cinc», p. 99. Editorial Selecta-Catalonia.
Sinònim: V. Les quimbambes.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Quimbambes», p. 187. Editorial Pòrtic.
Es van construir una casa a la quinta punyeta per poder tenir un recer de pau i de silenci.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 71. Llibres de l'Index, S.A..
Es diu per a referir-se a un lloc molt llunyà.
Sinònim: La quinta forca.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «L», p. 179. Edicions 62.
Soler Amigó, Joan (2005): Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya «Expressions i refranys», p. 74. Enciclopèdia Catalana.

Anar-se'n (o engegar, o enviar) a la quinta punyeta

1 font, 2000.
Sinònim: Anar-se'n (o engegar, o enviar) a fer punyetes.
Equivalent en castellà: Irse (o mandar) a la quinta porra | Irse (o mandar) a la quinta puñeta.
López Alcaraz, Josefa (2000): Modismos y frases hechas en castellano y en catalán. Observaciones y estudio contrastivo «II. Variantes fraseológicas. 1. Una construcción prefabricada admite la sustitución léxica de algunos de sus componentes (afectan al grupo verbal y nominal)», p. 187. Estudios Románicos.

Anar-se'n a la quinta punyeta

1 font, 2000.
Porra < lat. «porrum» = puerro, por la figura de esta planta.
Equivalent en castellà: Irse (o mandar) a la quinta porra (o puñeta).
López Alcaraz, Josefa (2000): Modismos y frases hechas en castellano y en catalán. Observaciones y estudio contrastivo «III. Unidades fraseológicas con componentes únicos», p. 191. Estudios Románicos.

Anar-sen a la punyeta

1 font, 1872.
Recordeus que heu pros aiga de malvas / tot just fa una estoneta, / y sen va, si del plor al cor no's salva / tot l'efecte del remey a la punyeta.
Soler i Hubert, Frederic (Serafí Pitarra) (1872): En Jaume el Conqueridor. Drama històric en un acte i en vers atribuït a Frederic Soler (Pitarra) «Acte Unich. Escena II». Manuscrit.

Enviar a un a la quinta punyeta

1 font, 2003.
Variant de l'anterior.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «E», p. 69. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Enviar-lo a la quinta punyeta

1 font, 1984.
Molt enfora.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. E. Conjugacions vàries», p. 68. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Estar (o Ser) a la quinta punyeta

1 font, 1994.
Força distant, com l'anomenada ciutat italiana.
Sinònim: Estar (o Ser) a Liorna.
Lloc: País Valencià.
Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «4. Estiu. 4.5.5.1. Frases fetes i locucions sobre la mar i el peix», p. 112. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.

Quinta punyeta

1 font, 1997.
Molt lluny.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Punyeta f.», p. 275. Edicions 62.

Vam anar hasta la quinta punyeta

1 font, 2013.
Ve del catalá. Molt llun. Aon va perdre Nostra Sinyó les aspartenyes.
Lloc: Mequinensa.
Grup de Mequinensa (2013): Paraules, refrans i frases aportades per gent del poble «Locucions adverbials i frases corrents», p. 79. Web.

Ves-te'n a la quinta punyeta

1 font, 2008.
Molt lluny.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Ves-te'n a la quinta punyeta!

1 font, 1984.
No voler-lo davant.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. V. Conjugacions vàries», p. 140. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.