Paremiologia catalana comparada digital

Val més petit i ardit que gros i ase

25 recurrències en 16 variants. Primera citació: 1896.

Val més petit i ardit, que gran i ase

5 fonts, 1999.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Ardit», p. 33. Editorial Moll.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. V», p. 200. Consell de Mallorca.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 224. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Gros / Prim / Alt / Petit», p. 229. Universitat Miguel Hernández.

Val més petit i ardit que gran

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la feina i dels oficis», p. 1130. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 413. Edicions 62.

Val més petit i ardit que gran i ase

2 fonts, 1993.
Sinònim: Al pot petit hi ha la bona confitura.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els diners. Interès i vàlua», p. 118. Edicions Tres i Quatre.
Si es riuen d'algú perquè és petitó i ben poqueta cosa | Per indicar que es valora més la qualitat que no pas la quantitat.
Sinònim: Al pot petit hi ha la bona confitura.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.

Val més petit i ardit que gros i ase

2 fonts, 1971.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1971): «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.
Sinònim: El petit no val res si no és ardit.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 2018», p. 168. Columna Edicions.

Val més petit i ardit, que gros i ase

2 fonts, 1973.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1973): «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.
Ets homos no es miden per sa grossària.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Ases», p. 158. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Val més ser petit i eixerit que gros i ase

2 fonts, 2010.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 7. Refranys de flora, fauna i natura». Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Més val petit i aixerit, que gros i ase

1 font, 2010.
Lloc: Sant Joan de Labritja (Eivissa).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Més val ser petit/ i eixerit/ que gros/ i tarlandós

1 font, 2010.
De: Gomis, Cels.
Lloc: Empordà.
Vila i Medinyà, Pep (2010): Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos (AIEE) núm. 41 «Un recull de modismes empordanesos recollits pel folklorista reusenc Cels Gomis Mestres (Figueres, 1883)», p. 490. Institut d'Estudis Empordanesos.

Val més petit ardit, que gran (o gros) ase

1 font, 1993.
Es diu en lloança de les persones petites, però actives i resoltes (D.). Se'ls sol contestar amb els n. 252 o 252a.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2204 Petit», p. 301. Institut Menorquí d'Estudis.

Val més petit i ardit que no gros i ase

1 font, 2020.
Lloc: Menorca.
Pons Marquès, Pilar (2020): Refranys i dites populars menorquines de sa meva estimada àvia, Pilar Orfila (1871-1960) «Refranys i dites populars», p. 48. Setmanaris i Revistes, SL.

Val mes petit i ardit, / que gròs i ase

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XVIII.- Fantasíes, Homenía», p. 302. Institut Menorquí d'Estudis.

Val més petit i eixerit que gros i ase

1 font, 2010.
Lloc: Ciutadella (Menorca).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Val més petit i eixerit, que gros i ase

1 font, 1968.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1968): «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.

Val més petit i viu que gros i ase

1 font, 2008.
És millor ser actiu i treballador, encara que de poca estatura, que voluminós i sense cervell.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «1. Animals. 1.4 Ase / Burro / Ruc / Mul… Refranys», p. 31. Editorial Moll.

Val més petit i viu, que gros i ase

1 font, 1993.
Es diu en lloança de les persones petites, però actives i resoltes (D.). Se'ls sol contestar amb els n. 252 o 252a.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2204a Petit», p. 301. Institut Menorquí d'Estudis.

Val mes petit y viu, que gros i ase

1 font, 1896.
Lloc: Menorca.
Laporta, José (1896): Revista de Menorca, 1896-1897 (2a època) «Refranes menorquines», p. 78. Revista de Menorca.