Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

A qui vulgui saber, mentides amb ell

41 recurrències en 27 variants. Primera citació: 1910.

Al preguntador, mentides amb ell

7 fonts, 1989.
Al preguntador, mentides amb ell.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «XII. De parlar. L'orella. Sords i raons», p. 121. Autoedició.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Ajuntament de Cocentaina - Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) (2003): Cocentaina. Any 2003 «Novembre», p. 23. Ajuntament de Cocentaina.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 176. Web.
A qui sol preguntar per vici o a qui res no li importa, convé confondre'l i marejar-lo perquè s'esmene.
Sinònim: Similar: Qui vulga saber, que vaja a escola.
Equivalent en castellà: Al que quiera saber, mentiras a él | Al fisgón, cuando menos un trompón.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 417. Web.
Lloc: Banyeres de Mariola (Alcoià).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Vila-real (Plana Baixa).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

Al preguntador, mentires amb ell

4 fonts, 1989.
Alfons Medrano, Daniel (2002): Gent de Roglet. Tradició oral a Otos «10. Refranys i expressions. 10.3 Relacionats amb la conducta humana», p. 85.
Lloc: Alcoi (Alcoià).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Quart de les Valls (Camp de Morvedre).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Tot seguit relacione —ordenades alfabèticament— diverses expressions, frases, dites, etc., que no apareixen en el DNV.
Lloc: País Valencià.
Reig, Eugeni S. (2014): Diari La Veu «Comentaris al Diccionari normatiu valencià (VI) - https://www.diarilaveu.com/espai-civic/34474/comentaris-al-diccionari-normatiu-valencia-vi». Diari la Veu.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «A», p. 62. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

A qui vulga saber, mentides amb ell

2 fonts, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Saber». Web.
Lloc: Sant Joan d'Alacant (Alacantí).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Al preguntador, mentides a ell

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1139. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 392. Edicions 62.

Al preguntaor, mentires en ell

2 fonts, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «A», p. 14. Editorial Arte y Letras.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 5. Anubar Ediciones.

A qui pregunta, mentides amb ell

1 font, 2010.
Lloc: Vall d'Albaida.
Claustre del CEIP Verge dels Desemparats d'Atzeneta d'Albaida (2010). Web.

A qui pregunta, mentires a ell

1 font, 2012.
Justificació del fet de mentir a qui ens pregunta insistentment.
Verbofília. Populogis (2012): Verbofília. Populogis «http://rbn.jimdo.com/verbof%C3%ADlia/populogis/». Web.

A qui vol saber, mentides en ell

1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VII: Maneres de ser (tipus socials). Manifasser», p. 198. Eixam Edicions.

Al curiós, mentires amb ell

1 font, 2010.
Lloc: Benissa-Teulada-Calp (Marina Alta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Al mentider, mentides amb ell

1 font, 2004.
Ramírez, Ana-Luisa (2004): Els refranys i el medi ambient. Guia personal de nous valors ecològics «Els refranys i la naturalesa humana», p. 13. Bancaixa.

Al preguntador mentires a roll (o... mentires a ell)

1 font, 1985.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «A», p. 11. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

Al preguntador, mentides a ell / o Qui vullga saber, que estudie

1 font, 2010.
Lloc: Alberic (Ribera Alta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Al preguntador, mentires

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1760. Publicacions de la Universitat de València.

Al preguntador, mentires a ell

1 font, 2014.
Per a referir-se a la manera en la qual cal tractar la gent que vol saber tot de la vida dels altres.
Sinònim: Al preguntador, mentires a roll.
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «A», p. 23. Juli Jordà Mulet.

Al preguntaor, mentides en ell

1 font, 2010.
Lloc: L'Alcúdia (Ribera Alta del Xúquer).
Trescolí Bordes, Oreto (2010): «Dites valencianes». Correu electrònic.

Al que pregunte, mentides amb ell

1 font, 2021.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «A», p. 31. Autoedició.

Al que vullga sabé, mentides á n'ell

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Al que vullga saber, mentides an ell

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «12. La comunicació lingüística - 12.10. Mentida». Web.

Al que vullga saber, mentires en ell

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «A», p. 31. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Al qui vol saber, mentides a ell

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 1544», p. 53. Columna Edicions.

Al qui vulga saber, mentides amb ell

1 font, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «A», p. 23. Ajuntament d'Alzira.

Als preguntadors, mentides a ells

1 font, 1994.
Quan els inisinuen què els han deixat els Reis, els replicaran: "Una nina, un ninot i un calbot (o carxot)"
Lloc: País Valencià.
Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «2. Hivern 2.8. Generalitats de gener», p. 44. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.

El qui vulga saber mentides amb ell

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Consells». Web.

El qui vulga saber, mentides amb ell

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Advertències, consells i reflexions», p. 36. Editorial l'Esquer.

Qui vulga saber, mentides amb ell

1 font, 2010.
Lloc: Vallada (Costera).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui vullga saber, mentides amb ell

1 font, 2021.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «Q», p. 172. Autoedició.

Qui vullga saber, mentires en ell

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. Q», p. 170. Edicions Víctor.