Paremiologia catalana comparada digital

A tothom li és permès defensar la seva roba

27 recurrències en 14 variants. Primera citació: 1865.

A tothom li és permès defensar la seva roba

8 fonts, 1988.
Ningú tira pedres contra el seu terrat.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «5.Casa i vestit. 5.2. Vestit i indumentària. Refranys», p. 236. Editorial Moll.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La terra i la llibertat. Lluita», p. 208. Edicions Tres i Quatre.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de tota mena», p. 196. Editorial Millà.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder», p. 3. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder». Web.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 113. Seuba Edicions.

A cada u és permès defensar la seva roba

3 fonts, 1926.
Vol dir que sempre és lícit obrar en defensa pròpia.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «1 Roba Refr. f)». Editorial Moll.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XVII. El poder instituït. La justícia i les lleis», p. 130. Pagès Editors.
Que sempre és lícit obrar en defensa pròpia.
Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «De la indumentària. De la roba», p. 145. Editorial Ausa.

A cada u li és permès defensar la seva roba

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1151. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Á cada hu es permés defensar sa roba

1 font, 1865.
Ref. que ensenya que la defensa es natural.
Equivalent en castellà: La defensa es natural.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Roba», p. 512. Hermanos Espasa, Editores.
Ref. que ensenya que la defensa es natural.
Equivalent en llatí: Defensio naturalis jus est.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Roba», p. 512. Hermanos Espasa, Editores.

Á cada hu li es per més defensar sa roba

1 font, 1915.
De: Xalabarder i Serra, Eduard (1914).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0009 «Refranys, proverbis i locucions populars - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001432180304201/107/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

A cada u (o A tothom) li és permès defensar la seva roba

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els objectes», p. 555. Edicions 62.

A cada u és permès de defensar la seva roba

1 font, 2000.
Vol dir que sempre és lícit obrar en defensa propìa.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Roba», p. 98. Editorial Moll.

A cada u és permès guardar la roba

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XII - QUAD-RUVIS «Roba», p. 200. Edicions Polígrafa.

A cada u li és permés defensar la seua roba

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «A», p. 51. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

A tothom li és permès defensar sa seva roba

1 font, 1984.
Tothom té dret a viure.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Dret», p. 199. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Cada ú té dret a defendre la seua ròba

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «C», p. 42. Editorial Arte y Letras.

Cada u té dret a defendre la seua roba

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «C», p. 88. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

És permès a cada hu defensar sa roba

1 font, 2018.
Es tracta d'un refrany poc usat. De: Despuig, Cristòfor.
Lívio: Sabeu per què, en poques paraules? Perquè volgué ell llevar lo regne de Nàpols al rey Don Felip, que, [f. 12r] jure hereditario, posseïx; y l'altre forsat és que·l defense, que de dret natural és permès a cada hu defensar sa roba (I, 267).
Lloc: Tortosa.
Font: Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa.
González, Juan Antonio (2018): Els refranys a l'obra Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfol Despuig «Col·loqui primer», p. 45.
Vol dir que 'sempre és lícit obrar en defensa pròpia'
Font: DCVB, s. v. roba.
González, Juan Antonio (2018): Els refranys a l'obra Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfol Despuig «Col·loqui primer», p. 46.
Se cita Despuig. Amb ell, l'autor afirma que el rei Felip II té dret sobre el regne de Nàpols (l'ha rebut en herència) i, per tant, el pot defensar amb les armes. De: Farnés, Sebastià.
Font: PCC (R: 713).
González, Juan Antonio (2018): Els refranys a l'obra Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfol Despuig «Col·loqui primer», p. 46.

És permès a cada u defensar sa roba

1 font, 2009.
Sempre és lícit obrar en defensa pròpia. El rei espanyol té el dret sobre el regne de Nàpols per herència, per tant, el pot defensar amb les armes. De: Despuig, Cristòfor.
(DCVB: defensar. Refr. f). També en la PCC (R 713), on es cita Despuig.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Font: Al s. XVI.
Massip, Àngels; González, Juan Antonio (2009): Unitats fraseològiques a l'obra 'Els col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa', de Cristòfor Despuig «Parèmies», p. 143. Web.