Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Al qui no té res, el rei li fa franc

25 recurrències en 18 variants. Primera citació: 1736.

Al que no té res, el rei li fa franc

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1136. Editorial Selecta-Catalonia.
Gheorghe, Gabriel (1986): Proverbele româneşti şi proverbele lumii romanice, p. 190.
Equivalent en francès: Celui qui n'a rien, le roi le tient quitte.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Riquesa i pobresa / Richesse et pauvreté», p. 322. Robert Morel Editeur.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 421. Edicions 62.

Al qui no té res, el rei li fa franc

3 fonts, 1980.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Els interessos, els negocis i l'administració», p. 45. Editorial l'Esquer.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «A», p. 63. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Diners i negocis», p. 129. J. Huguet Pascual, editor.

Qui no té res, el rei el fa franc

3 fonts, 1956.
Lloc: Eivissa.
Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «R», p. 168. Institut d'Estudis Eivissencs.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1956): Ibiza, núm. 3, 2a època, 1956 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 22. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
El que no pot aportar res no està obligat a participar en una iniciativa.
Sinònim: Veg. tb. Qui no té, no perd.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «EF - Economia i feina», p. 93. Institut d'Estudis Eivissencs.

A qui no té res, el rei li fa franc

1 font, 1932.
Qui no té res, en res paga.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1932): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIII, Cuaderno III (Mayo-Junio de 1932) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). A», p. 260. Societat Castellonenca de Cultura.

A qui no té, el rei li fa franc

1 font, 2022.
A mi no em sona malament. Verb transitiu d'ús absolut. Previst per la gramàtica en frases que tenen aire de dita o refrany per al v. 'saber': "qui no sap no peca.
Font: GIEC.
Ortolà i Font, Jaume (2022): «https://twitter.com/jaumeortola/status/1553842638738149377». Twitter.

Al que no té diners el rei fa franc

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. A», p. 117. Edicions Víctor.

Al que no te diners, el rei el fa franc

1 font, 1985.
Sincer, no fa cas dels miraments socials.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «A», p. 11. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

Al que no té res, el rei li fa de franc

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Al que no té, el rey li fa franc

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «A», p. 14. Editorial Arte y Letras.

Al que s'ho troba lo rei li fa de franc

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1761. Publicacions de la Universitat de València.

El que no té res, el rei li fa de franc

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1778. Publicacions de la Universitat de València.

Qui no té res el rei li fa franc

1 font, 1989.
En tocar els diners, cal estar sobre el cas: També abunden les referències als qui tenen. I, a desgrat d'envejar-los dient: tots els pillos tenen sort, ells ja van aviats. Els qui no tenen massa vegades res més els hi roda pel cap. Franc vol dir lliure, excempt de domini ni subjecció. Bon consol pels pobres. Com que no poden pagar, se'ls perdonen els impostos.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «X. Relacionats amb diners, comptes, posseir, donar, furtar... I les mans», p. 86. Autoedició.

Qui no te res lo rey li fa de franc

1 font, 1920.
Impossibilitat en que se troba de pagar qui no te bens de fortuna.
Lloc: País Valencià.
Huguet, Gaetà (1920): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 3 (julio de 1920) «Fraseología valenciana», p. 84. Societat Castellonenca de Cultura.

Qui no té res, el rei li fa franc

1 font, 2021.
Lloc: Alcoi (L'Alcoià).
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «08. Altres expressions musicals». Blogger.

Qui no té, el rei fa franc

1 font, 1992.
Sinònim: Allí a on no hi ha, el rei hi perd drets.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «R 388», p. 607. Columna Edicions.

Qui no té, el rei li fa de franc

1 font, 2010.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

Qui no té, el rei li fa franc

1 font, 1989.
De: Ros - Martí Gadea.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 290. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui no té, el Rey lo fa franch

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 87. Librerías París-Valencia.