Paremiologia catalana comparada digital

El que és de Déu, a la cara es veu

45 recurrències en 28 variants. Primera citació: 1736.

Lo que és de Déu, a la cara es veu

7 fonts, 1983.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «11.3. Déu i Setmana Santa». Blogger.
Lloc: Matarranya.
Blanc, Miquel (1983): Refranyer del Matarranya «Veure», p. 78. El Llamp.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 318. Autoedició.
Lloc: Els Valentins (Ulldecona).
Forcadell Valls, Sara (2003): Raïls, 19, 2003, p. 85-99 ««Aproximació als masos dels Valentins»: Dites que diuen els enquestats», p. 97. Centre d'Estudis d'Ulldecona.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 129. Universitat Autònoma de Barcelona.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 286. Editorial Antinea.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Dites, frases fetes, locucions…», p. 117. Onada Edicions.

El que és de Déu, a la cara es veu

5 fonts, 1991.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 312. Autoedició.
Lloc: Càlig.
Centre de Cultura Pere de Balaguer (2001): Revista Vila de Càlig, 34 «Dites populars de Càlig - https://viladecalig.blogspot.com/2007/06/dites-populars-de-clig.html». Web.
Lloc: Alcanar.
Muñoz i Ramos, Isidre (1991): Primer recull del cançoner canareu «Dites», p. 30. Cooperativa Gràfica Dertosense.
Lloc: Alcanar.
Sancho i Esteller, Joan-Josep (1992): Dites, cobles i rondalles: «Recull de refranys i dites, cobles i cançons populars, rondalles i llegendes, sentits a les comarques del Montsià, Baix Ebre i Baix Maestrat» «Tema: La relació entre els homes. Els negocis. Els tractes», p. 53. Servei Local de Català de Tortosa.
Tard o d'hora, la veritat sempre apareix.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VIII: La societat. 8.5. Déu i les creences i algunes reticències», p. 239. Eixam Edicions.

El que és de Déu a la cara es veu

3 fonts, 1992.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 316. Autoedició.
Que la cara és l'expressió dels fets.
Lloc: Tortosa.
Llasat i Duart, M. Cinta (1992): Dites, cobles i rondalles: «Veu del poble, veu de Déu» «Expressions de fe del poble», p. 160. Servei Local de Català de Tortosa.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Déu, Nadal i altres festivitats. Déu», p. 64. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

El que és de Déu, en la cara es veu

3 fonts, 1987.
El mirar amunt, el dependre de factors climàtics no controlables i totalment imprevisibles, afavoreix la religiositat de l'home del camp; diverses són les mencions a Deu.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «IV. Del món religiós», p. 38. Autoedició.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Indicis, evidències i constatacions», p. 17. Editorial l'Esquer.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cara», p. 180. Universitat Miguel Hernández.

Allò que és de Déu, a la clara es veu

2 fonts, 1989.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els mites i les creences. Éssers imaginaris», p. 191. Edicions Tres i Quatre.
Els religiosos.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Estudi preliminar», p. 20. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Lo que és de Déu, en la cara es veu

2 fonts, 1993.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Lloc: Quart.
Pep i Cento Sancho (1993): Contes per als néts «Refranys. L», p. 61. Ajuntament de Quart.

Lo que és de Déu, en la cara s'hi veu

2 fonts, 1997.
El bien y el mal se muestran en el semblante.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «C», p. 35. Comercial Denes, SL.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cara», p. 181. Universitat Miguel Hernández.

«Lo» que és de Déu a la cara es veu

1 font, 2021.
De: Moreira, Joan.
Lloc: Tortosa.
Font: Moreira (1928a): Fa més qui vol que qui pot, diu lo ditxo. Massip (1991: 51).
Flores Abat, Lluís-Xavier (2021): «Els refranys en la producció teatral del tortosí Joan Moreira», p. 63. Institut d'Estudis Catalans.

«Lo» que és de Déu, en la cara es veu

1 font, 2011.
La bondat és perceptible en la cara.
Sinònim: Similar, l'expressió: Dur-ho escrit en el front.
Equivalent en castellà: Similar: La cara es el espejo del alma || Similar l'expressió: Llevarlo escrito en la cara/frente.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 477. Web.

El que és de Déu / a la cara es veu

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Ce qui est à Dieu / se reconnaît au visage.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Déu i dimoni / Dieu et diable», p. 416. Robert Morel Editeur.

El que és de Déu a la cara es veu…

1 font, 1987.
Equivalent en francès: Celui qui est à Dieu, se reconnaît au visage…
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Vents i pluja… Sants i Déu», p. 45. Sport-Entraide-Amitié.

El que és de Déu, a la cara se li veu

1 font, 1990.
Equivalent en francès: Celui qui est de Dieu, à son regard on le reconnait.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Déu, sants i dimonis», p. 89. Autoedició.

El que és de Déu, ben clar se veu

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 570», p. 590. Columna Edicions.

El qui és de Déu, a la cara es veu

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Parts del cos (humà i d'animal)», p. 117. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

El qui és de Déu, a la cara se li veu

1 font, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre la cara». Web.

Lo qu'es de Deu á la cara's veu

1 font, 1913.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Montsià, Lluís de (pseudònim de Joan Torné i Balaguer) (1913): Libertad, Año VI, Núm. 293, p. 3 «Refrané comarcá», p. 3. Diario Libertad.

Lo qu'es de Deu a la llum se veu

1 font, 1922.
Lo just té fácil comprovació.
Lloc: País Valencià.
Huguet, Gaetà (1922): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 27 (Julio de 1922) «Fraseología valenciana», p. 253. Societat Castellonenca de Cultura.

Lo qu'es de Deu, clar es veu

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «L», p. 156. Editorial Arte y Letras.

Lo que és de Déu clar se veu

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1797. Publicacions de la Universitat de València.

Lo que és de Déu en la cara se veu

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1797. Publicacions de la Universitat de València.

Lo que és de Déu, / a la cara es veu

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Cara», p. 207. Edicions Polígrafa.

Lo què és de Déu, a la cara es veu

1 font, 2018.
Lloc: Paüls (Baix Ebre).
Descarrega Benaiges, Josep (2018): Memòries del nostre poble. Des del cor, als paülsencs. Sóc el Josep del Valent «4. Refranyer popular de la tradició oral», p. 145. Autoedició.

Lo que és de Déu, a la clara es veu

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Déu». Web.

Lo que es de Deu, claret se veu

1 font, 1985.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «L», p. 33. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

Lo que es de Deu, en la cara se veu

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «L», p. 96. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Lo que és de dins, en la cara es veu

1 font, 1967.
Lloc: Pego.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Cara», p. 206. Edicions Polígrafa.

Lo ques de Déu, a la clara es veu

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 67. Librerías París-Valencia.

Qui és de Déu a la cara es veu

1 font, 1995.
Font: BM, CL, FV, FX, ME, MR, MS.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «Cos i ànima», p. 35. Instituto de Estudios Turolenses.